Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

No les deixem caure en l’oblit

Agraeixo a ‘La República’ que m’hagi donat l’oportunitat de recordar la Dolors, la Carme, l’Anna, la Marta, la Clara o la Meritxell

-Publicitat-

La República ha nascut reivindicant-se com “un nou diari per a un nou país” i, a mi, això em planteja una pregunta clau. Com ha de ser aquest nou país i -el que és encara més important, pel que em pertoca- com hem de transmetre nosaltres els valors republicans que assumim en aquest projecte? Les companyes Anna Solé i Alba Garcia han dissipat en les primeres hores del mitjà una qüestió que s’haurien de plantejar tots aquells que tenen el poder d’influir (d’una manera o altra) en la societat en que viuen: han dedicat el seu primer espai a difondre les cartes que Carme Forcadell i Dolors Bassa els van escriure durant els mesos que van passar a Alcalá Meco en el marc d’un reportatge sobre l’oblit de les preses polítiques i exiliades pel qual també han tingut l’oportunitat de parlar amb Clara Ponsatí o Meritxell Serret.

I, per això, em sento ara tan propera a La República; perquè ha volgut néixer fent una crida a no relegar les dones a un segon pla, perquè ha volgut fer del feminisme una de les potes en que se sustenta. I és que el tema que plantegen és tan necessari d’explicar que m’ha animat a aportar un granet de sorra des del meu humil i recentment estrenat perfil d’opinadora.

-Continua després de la publicitat -

La presó és dura per a qualsevol persona i encara més quan saps que hi ets injustament. Però, com moltes coses a la vida, les dones viuen dificultats afegides. Recordo una conversa amb l’activista feminista Bel Olid, l’abril passat, en que parlàvem de la manca de visibilització que pateixen les preses polítiques i exiliades catalanes quan són a la presó pels mateixos motius polítics (i repressius) que els seus companys. Sense dubte, la població de preses és minoritària a la dels presos en l’Estat espanyol i potser per això les instal·lacions solen ser més precàries; però, més enllà d’això, allò que realment va fer-me reflexionar van ser les repercussions que pateix una dóna en l’àmbit social quan entra a la presó. L’estigma que arrossega és devastador.

L’origen d’això m’ha quedat clar amb aquesta i moltes altres xerrades que he pogut mantenir sobre el tema: la societat és masclista i està molt acostumada a ignorar la feina que fan les dones i les opressions que pateixen. I aquest argument és quasi impossible de rebatre. Sempre es parla més dels presos i exiliats que no de les preses i exiliades (incloent als mitjans de comunicació) i inclús en l’esfera política han estat prioritzades les visites a les presons masculines. Fins i tot en l’àmbit internacional he hagut de lamentar aquesta tendència, explicant a amics d’altres països que seguien els perfils a Twitter de Carles Puigdemont o Oriol Junqueras qui són Marta Rovira i Anna Gabriel.

-Continua després de la publicitat -

És per això que agraeixo a La República que m’hagi donat l’oportunitat de recordar la Dolors, la Carme, l’Anna, la Marta, la Clara o la Meritxell i demanar-vos que no les deixem mai caure en l’oblit. Que quan pensem en la repressió que està patint Catalunya, quan ens manifestem o ens col·loquem el llaç groc a la solapa -en definitiva, quan fem qualsevol mena de gest per reclamar la fi d’aquesta injustícia- pensem especialment en elles i totes les dones que estan patint les conseqüències d’un Estat autoritari amb l’afegit de ser invisibilitzades en l’esfera social, política i mediàtica. També en la Tamara Carrasco.

- Publicitat -

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Més opinió