La República que volem
-
La renda bàsica, el repartiment del treball i el capital social (segona part)
En l’anterior article explicàvem com la fractura social a Catalunya no ajuda a crear una base incontestablement independentista i que part de la raó es devia a un deficient sistema […]
-
La renda bàsica, el repartiment del treball i el capital social (1a part)
No cal fer gaires estudis profunds per veure com es distribueix el vot independentista i i unionista a la nostra geografia. Tot i que som plurals i també es barregen […]
-
Fem la República . . . . de l’energia
De fa temps es va escampant la idea de “Fer República”, i molts col·lectius independentistes locals organitzen tota mena de “mercats” o “fires” per animar a les persones a ser […]
-
Deixem de ser i pensar com a súbdits i exercim de republicans lliures
En una monarquia les persones governades son súbdits, que és una paraula derivada del llatí subditus, que prové de subdere que vol dir sotmetre, i que la definició, potser més […]
-
Models electorals… Tan senzill que seria!
Assistim, com cada quatre anys, al ball de negociacions entre partits minoritaris per tombar alguns dels candidats més votats a les eleccions municipals. Hi assistim, consternats, incrèduls o satisfets segons […]
-
Una nova República per aprofundir en la democràcia
Paolo Grossi a la seva obra “La primera lliçó de Dret” ens parla de l’ordenament jurídic com un conjunt de regles sorgides de la mateixa societat per autoregular-se i aconseguir […]
-
Una nova economia per un nou País
Immersos com estem en el dia a dia del procés, dels judicis, de la acumulació de campanyes electorals, del terrabastall mediàtic ens manca temps i ganes per aturar-nos a pensar […]
-
Vers una cadena agroalimentària més eficient, justa i sostenible
Considerem cadena agroalimentària tot el procés que va des de la producció primària -agricultura, ramaderia, pesca i forestal- a la transformació, transport, distribució, comerç, restauració i consum dels productes obtinguts, […]
-
Per un futur creador, lliure i democràtic
Quan estàs immers en una realitat complexa, en un procés de canvi, i no cal dir que el procés cap a la independència de Catalunya és una d’aquestes situacions, les […]
-
Per una república innovadora i de les llibertats concretes
Henry Mintzberg, guru del management empresarial, defineix una estratègia emergent com aquella que sorgeix després de la col·lisió entre allò planificat –la nostra voluntat podríem dir- amb la realitat. Del […]
-
Els impactes del canvi climàtic i la República Catalana
Aviat farà un any que el projecte Life MEDACC (acrònim anglès de “Mediterranean Adaptation to Climate Change”), cofinançat per la Comissió Europea, va finir després de cinc anys d’intens treball […]
-
La necessària reforma del sistema electoral
S’escurça el temps per tenir -de nou- davant nostre una urna. Aquest cop hem de triar (sense que ens obligui el president de l’executiu espanyol) els diputats catalans al Congrés […]
-
Del «nunca, nada» de Maura al «no es no» de Sánchez
La història es repeteix: la primera Restauració borbònica va negar taxativament l’autonomia de Catalunya; la segona, considera inadmissible un referèndum d’autodeterminació. Va haver de caure Alfonso XIII per poder restablir […]
-
Catalunya, la Noruega del Mediterrani
A quin estat de la resta d’Europa volem que s’assembli Catalunya? Amb quina forma d’organització estatal ens identifiquem més? Amb quin tipus de política exterior ens sentim més còmodes? Quina […]
-
El català en la societat multilingüe del segle XXI
El debat sobre l’estatus de la llengua catalana –i de la castellana- en una possible República independent ha estat defugit de manera sistemàtica i habitual. Si alguna vegada s’ha intentat, […]
-
El futur és cooperatiu i sostenible
Fa temps que vaig sentir dir “el futur és cooperatiu” per primer cop. Em va semblar una afirmació agosarada, més aviat fruit de la voluntat del que la deia que d’una percepció de la realitat que estava emergint. Ara la comparteixo plenament perquè ho veig una necessitat aplicable en molts camps. Una necessitat per sobreviure, per competir millor en un món globalitzat en el que només la unió pot donar la força imprescindible per combatre contra les noves fórmules de control polític, econòmic, social o cultural que estem començant a patir arreu.