Ahir el PSOE i Sumar van perdre, de nou, votacions clau al Congrés dels Diputats. Es van fer molts escarafalls, sobretot del bufó-portaveu in pectore del PSOE, però el resultat és la mostra palpable d’un govern zombi que només ocupa poltrones però no governa. I no governa perquè ha dinamitat, per mèrits propis, tots els ponts per fer-ho. No, la culpa d’una no-aprovació mai és de l’oposició, sinó del govern, sigui del color que sigui, que és incapaç de teixir les aliances necessàries per obtenir prou vots.
Fem una mica de memòria: Sánchez va ser investit amb un conglomerat de partits, però d’entre ells, un li va deixar clar que una cosa era la investidura i una molt diferent la legislatura, i que si volia governar, havia de complir. A Junts se li poden retreure moltes coses, com qualsevol partit que es mou -per això els salvadors nostrats no surten del monotema i, quan ho fan, com amb les pensions, foten la pota-, però aquí van ser reiteradament i meridianament clars.
Els progressistes espanyols, és a dir, als espanyols vestits de poli bo, li deuen a Junts que Feijóo i Abascal no siguin avui president i vicepresident d’Espanya, i aquesta és una màxima que obliden amb facilitat. Però això tenia un preu. El PSOE va pagar a mitges, i l’altra meitat de la factura la van anar allargant amb falses promeses fins que, de tant tensar la corda, es va trencar.
La lògica de la Moncloa, acostumada a una ER absolutament sotmesa al PSOE (i dic ER perquè així consta a la nova web del partit, per a sorpresa d’un servidor), era que Junts no s’atreviria a trencar amb ells ni encara menys a bloquejar la legislatura. Una lògica similar ha portat a Sumar a titllar Junts de “racista i classista” mentre li exigien els seus vots per aprovar noves mesures. La mateixa lògica que va dur el president de la UGT i del comitè d’Empresa de SEAT, Matías Carnero, a dir que el president Puigdemont “¿Llorado se fue él en el maletero. Y no sé si cagado o meado, pero se fue a Bruselas. ¿Por qué no se hizo una foto en el maletero?” en un míting del PSC, amb un Salvador Illa a primera fila, somrient, aplaudint i abraçant-lo a l’acabar la seva intervenció, per després exigir a Junts que aprovessin no sé quina mesura d’en Sánchez.
La mateixa lògica que els va dur a pensar que podrien aprovar pressupostos, malgrat que, des del minut 1, Junts va deixar clar que si l’Estat no publicava les balances ni executava el previst a la llei de pressupostos, ni s’asseurien a parlar-ne. No van fer ni una cosa ni l’altra i al PSOE es van sorprendre quan Junts els va dir que ni s’asseuria a parlar de pressupostos! La mateixa lògica que ha dut el PSOE i ERC a pensar que Junts votaria a favor, per exemple, d’una nova guingueta anomenada “Consorci d’Inversions”, mentre a Madrid no li cal cap consorci perquè (oh, sorpresa!) l’Estat espanyol executa cada any el 100% (o el doble) del que ha pressupostat. La mateixa lògica que va dur al PSC i ERC a pensar que Junts participaria del blanquejament del Govern de Tothom Emprenyat amb el Pacte Nacional per la Llengua mentre els socialistes van espanyolitzant Catalunya a marxes forçades. O la mateixa lògica que duu en Junqueras a exigir res a Junts quan van entregar el govern del país al PSC, fan mocions de censura només contra Junts a tots els municipis on sumen amb els socialistes i tenen en Rufián -bufó major del Regne en procés de reconvertir-se en “español del año”- amenaçant, menystenint i insultant a Junts a cada intervenció al Congrés i en cada atenció als mitjans de comunicació.
Aquesta pèssima lògica madrilenya -que s’ha encomanat a Catalunya en el marc del tripartit encobert- els ha dut el govern espanyol al punt més profund del pou: ni tenen pressupostos ni poden aprovar res. És a dir, ocupen poltrones, però no governen, com els va advertir el president Puigdemont. No serà per paciència, per oportunitats, i per advertències públiques i privades.
És en aquest punt que sorgeix habitualment un altre clam: “feu-los caure!”. De la mà de qui, exactament? Del PP, que ens vol il·legalitzats? Amb Vox, que ens vol empresonats? I per aconseguir què? Canviar Sánchez i Díaz per Feijóo i Abascal? Per passar d’un Estat espanyol bloquejat a un a tota màquina contra Catalunya? Aquells que us deixeu emportar per aquestes brames, reflexioneu amb aquestes preguntes.
Però, a diferència de l’obtusitat de Sumar i Podemos, Sánchez és un hàbil venedor de fum. Ho ha fet de nou reciclant el vell lema “No a la guerra” i organitzant un show internacional “progressista” a Barcelona. Però si un no es deixa enlluernar i rasca una mica, s’adona de la realitat: el PSOE ha invertit menys en Rodalies que els governs del PP; el PSOE ha executat a Catalunya el mateix lamentable % que el PP; el PSOE ha perseguit més l’independentisme que el PP (del 155 a Pegasus, del Decretazo Digital a Palantir); el PSOE gasta més diners en l’exèrcit que el PP (han situat Espanya dins dels 15 països amb despesa militar més elevada del món); el PSOE és el que va perdre els papers davant del president del Parlament Europeu quan aquest va reconèixer les actes d’eurodiputats de Junts; el PSOE -amb Sánchez al capdavant- és qui va fer una gira internacional titllant l’independentisme de “racista”, el mateix que va amenaçar amb un nou 155, que va intentar un segrest exprés d’un president català a l’exili o que va prometre portar-lo a Espanya perquè fos jutjat i empresonat.
Però en un país que no llegeix més de dues línies seguides i amb polítics que reclamen “més TikTok i menys biblioteques”, és normal que els eslògans buits de Sánchez tapin tota una crua realitat. I amb una classe política acostumada a què el gran ordena i el petit obeeix, que Madrid mana i Catalunya calla, que un acord significa submissió, que ets d’esquerres o de dretes, és normal que la lògica de Junts, que és la lògica de l’independentisme, que reconeix Espanya com el seu enemic i no el seu amic federalista, els faci anar de corcoll tot el dia. I mira que és fàcil: si compleixes, es pot negociar i aprovar. Carpeta a carpeta. Sempre que sigui bo per Catalunya i es vagi desmantellant l’Estat a Catalunya. No compleixes? Adéu-siau.
