Diumenge, 18 d'abril de 2021 - Edició 997
La República

Espanya ha matat la revolució dels somriures

Darrerament, diverses veus de l’independentisme han insistit en la idea que la República no es pot fer amb la cara tapada. I jo hi estaria d’acord si, al davant, hi […]

Marina Bou Cabero
Marina Bou Cabero 18/12/2018

Darrerament, diverses veus de l’independentisme han insistit en la idea que la República no es pot fer amb la cara tapada. I jo hi estaria d’acord si, al davant, hi tinguéssim un Estat normal, un Estat democràtic. Però no és així: ens enfrontem a un Estat que carrega presos polítics i exiliats a l’esquena, que persegueix judicialment qualsevol mena de dissidència. Aleshores, què esperen que fem? Evidentment, sóc (i sempre seré) contrària a qualsevol mena de violència; però em sembla del tot contradictori animar la ciutadania a fer al carrer allò que no es fa a les institucions i criminalitzar-la per voler defensar-se d’un Estat autoritari.

Sabem que, de cara al 21-D, la caverna mediàtica espanyolista buscarà la fotografia dels encaputxats per il·lustrar un relat de violència que ells mateixos han inventat. I si no la troba s’inventarà una altra cosa. I, aleshores què? Hem d’anar a remolc de Grisos i Ana Rosas? A quin preu hem d’evitar aquestes imatges? Si el que volem és canviar les coses, hem de poder actuar amb llibertat, sense por a la repressió que sabem segur que seguirà les nostres reivindicacions. I, per tant, anar encaputxats no vol dir ser violents; sinó conscients de la realitat que volem canviar.

Ens volen porucs, atemorits per les conseqüències de protestar, perquè tenen el poder i les eines (i ho saben) per reprimir-nos. Però potser una caputxa pot convertir-se en la nostra per resistir. Insisteixo en el meu rebuig a la violència, però no criminalitzo aquell que fa el que pot per esquivar les pressions de l’Estat en el camí a una República més justa per a tots. Perquè la revolució dels somriures l’ha matat Espanya, perquè la violència no és tallar carreteres o encerclar la Llotja de Mar, perquè d’això (de violència) el que més en sap és l’Estat espanyol. I no ens hem de sentir culpables per voler combatre-la.