El fet que les tres úniques candidatures que van aconseguir els avals i les signatures reglamentàries de la militància s’hagin transformat, diluït o jubilat és el símptoma definitiu d’una devaluació democràtica accelerada. El procés de recollida de signatures és el mecanisme més genuí de validació de la base; que cap d’aquells projectes hagi sobreviscut amb la seva identitat original demostra una neutralització sistemàtica del pluralisme intern.
Del pluralisme a la uniformitat
- L’engany del llindar: Demanar milers de signatures per demostrar arrelament i, un cop superat el tall, desmantellar el sentit d’aquelles llistes és una estafa política a qui va signar.
- La cooptació dels dissidents: Transformar corrents crítics o integrar-los mitjançant pactes de despatx equival a comprar la pau interna a canvi de buidar de contingut les alternatives.
- La jubilació forçada: Fer desaparèixer o enviar a la reserva els líders que aglutinaven milers de suports certifica que l’aparell prefereix un partit decapitat abans que un partit incòmode.
La paradoxa de la legitimitat trinxada
Aquesta mutació forçada ens deixa una lliçó alarmant sobre la naturalesa actual dels partits: la burocràcia sempre guanya la militància. El fet que les tres opcions validades per les bases hagin estat desactivades —deixant pas a un consens artificial— demostra que les llistes de signatures només serveixen com a filtre burocràtic, mai com a motor de canvi real.
Quan els projectes avalats pel carrer es transformen en submissió o en jubilacions silencioses als despatxos, el missatge que s’envia a la militància és demolidor: la teva signatura no serveix per construir una alternativa, sinó per assenyalar qui ha de ser absorbit o apartat.
Tres etiquetes que sentencien un fracàs
- #MilitànciaDecidim: S’ha convertit en una cruel ironia d’un col·lectiu que ja no decideix absolutament res.
- #NENJubilat: Representa la fi caducada d’una vella guàrdia que es resisteix a marxar sense deixar-ho tot lligat.
- #FocNouApagat: Simbolitza l’asfíxia de qualsevol corrent de renovació interna abans de poder encendre cap canvi.
Nova Crida Nacional a ERC
Davant aquest desolador panorama cal que sorgeixi un moviment des de baix que sacsegi ERC, cal una nova “Crida Nacional” a ERC que retorni el partit a la seva base independentista, cal fer possible el retorn dels militants que han marxat en els darrers anys i sobretot dels votants, necessitem una ERC que lideri la via independentista i que fomenti la unitat de les forces polítiques independentistes i de les entitats de la societat civil.
Joan Puig Cordon
jpuig@larepublica.cat 609307277
