L’hemeroteca del cardenal Omella: deu anys de buit al catalanisme

L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha tornat a demostrar que la seva missió pastoral a Catalunya té poc de servei espiritual i molt d’estratègia política d’assimilació. La seva recent i prepotent resposta davant les queixes pel maltractament al català en els actes de la Sagrada Família —«A mi què? Queixi’s al papa!»— no és un rampell improvisat. És la culminació d’una trajectòria calculada per diluir la identitat catalana dins de l’Església.

Ha parlat més estona en català el Papa Lleó que el cardenal Omella

Des del seu desembarcament a Barcelona el 2015, Omella ha actuat més com un prefecte enviat per Madrid que com un pastor compromès amb la realitat nacional del país. Nascut a la Franja de Ponent, coneixedor de la llengua, la seva tria per part del Vaticà es va vendre com un pont. La realitat, però, ha estat la d’un mur: Omella ha estat la peça clau per desmantellar la tradicional línia catalanista de l’Església de Catalunya, aquella que durant el franquisme va ser refugi de les llibertats i de la llengua.

L’hemeroteca és implacable i demostra un patró clar de minimització de Catalunya:

• El menyspreu a la llengua pròpia: Justificar que la benedicció del monument més universal de Barcelona es faci en castellà «perquè l’entengui tot el món» és assumir el marc mental del nacionalisme espanyol. El català, per a Omella, és una nosa folklòrica que cal amagar quan arriba el moment de la veritat.
• L’alineació amb la repressió del 2017: En els moments més crítics del procés polític català, mentre els cristians de base reclamaven diàleg i justícia, el cardenal es va arrenglerar estretament amb les tesis de l’Estat. El seu silenci còmplice i la negativa sistemàtica a visitar els presos polítics als centres penitenciaris van deixar orfes milers de catòlics catalans.
• L’origen de l’espoli de Sixena: No podem oblidar que, en la seva etapa com a bisbe de Barbastre-Montsó, Omella va ser un dels principals instigadors del litigi que va acabar amb l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida el 2017, aprofitant l’emparament de l’article 155. Una operació d’estat per afeblir el patrimoni cultural català.
• Falsejar la vida i obra d’Antoni Gaudí, boicotejant la seva catalanitat i independentisme que va demostrar.
• L’Església catalana té sentit si arrela en la terra que trepitja i en la llengua de la seva gent. En lloc de defensar els drets lingüístics dels seus fidels, Omella tria la confrontació i acusa de «crispadores» les entitats i els expresidents de la Generalitat que només demanen respecte elemental. Catalunya no li demana un tracte de favor, cardenal; li exigeix la dignitat que vostè, des del seu despatx arquebisbal, li nega cada dia.