Dilluns, 1 de juny de 2020 - Edició 676
La República

Tan sols Estat d’Alarma

Pel que fa a la qüestió catalana o caixa o faixa, o estem per la independència o sotmesos a l’Estat opressor. Aprofitem l’ocasió. Ara o mai.

Joan C. Marzo
Joan C. Marzo 05/05/2020

Davant de la pandèmia de la Covid-19, el Govern d’Espanya més progressista de la història (PSOE-UP) ha actuat tard i malament; en canvi, el seu ‘Comité Técnico del Coronavirus’ no va trigar gens a donar suport a una monarquia impopular per corrupte, hereva del franquisme i inviolable malgrat els delictes que ha comès. Per si de cas, el 14 de març el President Sánchez tampoc no va dubtar gens a decretar l’estat d’alarma i, així, centralitzar totes les competències de les CCAA, desplegar l’Exèrcit, més Policia Nacional i més Guàrdia Civil.

Malgrat el descens de contagis i víctimes mortals, volen prorrogar l’estat d’alarma per 4ª vegada i continuar amb totes les competències centralitzades i l’Exèrcit i els CFSE desplegats. Qui ens assegura que no passaran a declarar l’estat d’excepció o fins i tot el de setge?

Si m’ho pregunto és perquè veig un Estat espanyol preocupat, desorientat, nàufrag, a la deriva, que fa servir un vocabulari bèl·lic i bel·ligerant en els comunicats sobre una pandèmia. Qui sinó crea un ‘Comité Técnico del Coronavirus’ amb militars, policia i guàrdia civil, en lloc de fer-ho amb investigadors, científics i epidemiòlegs?

Si m’ho pregunto és perquè veig un Estat espanyol que, segons denuncia la Consellera Vergés, avui 4 d’abril, encara es desconeixen totes les condicions que s’han de complir per entrar a les diferents fases de desconfinament.

Si m’ho pregunto és perquè veig un Estat espanyol, pressionat pel Capital i per l’IBEX, molt preocupat per una crisi econòmica que ja tenim a sobre i que no sap com se’n sortirà.

Si m’ho pregunto és perquè veig un Estat espanyol que, ara, a més de bregar amb el ‘Problema catalán’, haurà de bregar amb el republicanisme creixent a la resta d’Espanya i que està en contra de la monarquia corrupte que defensa; haurà de bregar amb la crisi econòmica que farà sortir a gran part de la ciutadania al carrer a combatre aferrissadament l’opressió que pateix, ja que s’ha quedat sense recursos i depèn del banc d’aliments per a poder menjar; part de la ciutadania que avui 4 d’abril encara no ha cobrat de l’ERTO que va presentar l’empresa on treballava i no sap si podrà tornar-hi; part de la ciutadania que no pot pagar el lloguer ni els subministraments de l’habitatge; part de la ciutadania que ha hagut de tancar el seu petit negoci…

D’altra banda, la banca que vam rescatar ha presentat beneficis milionaris, aquest primer trimestre. A més, rebrà 112.000.000€ del Govern espanyol més progressista de la història en concepte de comissions i interessos dels préstecs que facilitin a les famílies més vulnerables perquè els fons voltor puguin continuar cobrant els lloguers. El Govern més progressista de la història que tan li fa ajudar amb diner públic a empreses que tenen la seu a paradisos fiscals.

L’antic nacionalcatolicisme mutat al nacionalconstitucionalime del PP, PSOE, VOX, C’s… formen un bloc compacte amb un objectiu comú: impedir el canvi polític, social i constitucional d’Espanya; ‘La indisoluble unidad de la Nación española’,  ‘La defensa del idioma español’, del Capital i de l’IBEX. En la situació actual, això l’Estat només ho pot dur a terme retallant drets fonamentals, tant individuals com col·lectius; és a dir, tenir els carrers controlats per la policia, guàrdia civil i militars. Si amb l’estat d’alarma actual hem vist els abusos d’autoritat que hem vist, què podem esperar amb l’estat d’excepció o de setge?

A mitjan segle xx, Jordi Arquer (POUM) defensava que la República espanyola havia de resoldre el problema de les nacionalitats centralitzades per l’Estat espanyol. A l’època, entre les diferents aspiracions nacionalistes la que més incomodava ja era la de Catalunya, i el ‘Problema catalán’ era el fet que més neguitejava als partidaris de la ‘Unidad Nacional Española’.

‘El problema catalán’ sempre ha estat un motiu d’inseguretat i d’inestabilitat per a Espanya, però sembla que els nostres polítics no en saben treure profit. Gens ni mica! En lloc de formar un bloc compacte amb un objectiu comú com fan ells, nosaltres a Catalunya tenim els polítics independentistes barallats per veure qui la té més grossa.

Sembla que la història no els hagi ensenyat res i que hagin oblidat que tenim presos polítics i exiliats per exercir un dret fonamental. Pel que fa a la qüestió catalana o caixa o faixa, o estem per la independència o sotmesos a l’Estat opressor. Aprofitem l’ocasió. Ara o mai.

Joan C. Marzo

Relacionats