L’estereotip encunyat ens diu que un hacker és una persona relativament jove, autodidacta i interessada en el funcionament dels sistemes informàtics i alineada contra les grans companyies de programari.
Es pot dir, inicialment, que els hackers es mouen per fins d’autorealització i coneixement, mai provoquen danys intencionats en les màquines, i comparteixen la seva informació i coneixement de forma gratuïta i desinteressada, ajudant els bons. Els crackers són persones que s’introdueixen en sistemes remots amb la intenció de destruir dades, denegar el servei als seus usuaris legítims, i en general voluntàriament causar danys, robar informació amb transcendència econòmica o provocar problemes.
Vivim l’era del Ransomware o els segrestos de sistemes. No obstant això, l’actuació dels uns i dels altres només provoquen una part mínima i ínfima dels danys que a la Xarxa i en els ordinadors es produeixen.
Ens hem de preguntar quins són els agents responsables de la major part de la destrucció de la informació d’institucions i empreses. En el temps que porto fent auditories de Protecció de Dades puc afirmar que són per aquest ordre, els mateixos treballadors i els desenvolupadors de programari.
