Dijous, 13 de maig de 2021 - Edició 1022
La República

Sintonitza Europa: L’immoralitat de la Sentència Saquetti i d’altres

Un jutge, qualsevol jutge, no pot fer cas omís de l’obligació que incumbeix a un Estat membre de transposar una directiva a causa de el suposat caràcter desproporcionat de la transposició

Josep Jover
Josep Jover 20/04/2021

La sentència de 30 de juny de 2020 del Tribunal d’Estrasburg, i parlem d’ella perquè la nostra administració, especialment la tributària, ha fet tot el possible per amagar-la sota la catifa. És, l’Assumpte Saquetti Iglesias c. Espanya de 30 de juny de 2020 que declara que el Regne d’Espanya va vulnerar el Conveni de Drets Humans per no haver ofert una doble instància jurisdiccional per enjudiciar una sanció administrativa imposada per hisenda a una sanció greu. És a dir en el procediment administratiu sancionatori, les multes, diem-ho axis, han de tenir apel·lació judicial si la primera sentència no és conforme als interessos del recurrent.

 

La segona resolució és un altra que estan intentant que passi desapercebuda. És la sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ha declarat que les directives de protecció als consumidors no s’oposen a la normativa nacional de la usura, la coneguda com a Llei Azcárate de 1908, a Espanya. Al Santander li ha sortit el tret per la culata.

 

I finalment, Sentència en l’assumpte C-64/20 del Tribunal de Luxemburg, que diu que un jutge, qualsevol jutge, no pot fer cas omís de l’obligació que incumbeix a un Estat membre de transposar una directiva a causa de el suposat caràcter desproporcionat de la transposició, és a dir per l’enorme canvi jurídic que suposaria la transposició, i ha de reflectir l’incompliment en la seva sentència.

 

TAGS: #Multes #Saquetti #Poderjudicial #Usura #Directiva #Trasposicio