Dijous, 15 d'abril de 2021 - Edició 994
La República

Prioritats per a la nova legislatura

El resultat del 14-F dona ple sentit a les propostes del Seminari d’Esquerres I-S-R (independentistes, sobiranistes, republicanes)

Acord d’Esquerres per la República Catalana
Acord d’Esquerres per la República Catalana 08/04/2021
Pla mitjà del candidat a la investidura Pere Aragonès conversant amb diputats de la CUP abans de començar el ple d'investidura el 26 de març del 2020 (horitzontal)

El passat mes de novembre, el Seminari d’Esquerres I-S-R (independentistes, sobiranistes, republicanes), impulsat per AExRC, va proposar 6 eixos per l’acció política postelectoral, en cas de mantenir-se la majoria anterior. En aquesta confiança, els ha estat desenvolupant des d’aleshores, segons es resumeix a continuació. El resultat del 14-F dona ple sentit a aquestes propostes, que abasten el front democràtic, el front nacional i el front social de forma complementària i indestriable.

Amnistia. La recuperació de la normalitat democràtica requereix una amnistia per a totes les persones encausades en els diversos procediments judicials contra l’independentisme, com reclamen les iniciatives en curs i la campanya per donar-hi suport. Un pas més seria que el Parlament de Catalunya aprovés presentar davant el Congrés dels Diputats una iniciativa legislativa al respecte..

Referèndum d’autodeterminació. La llarga trajectòria reivindicativa i els successius resultats electorals legitimen el procés sobiranista català, en contrast amb el desprestigi creixent del règim del 78. S’obren, doncs, expectatives de majors suports en la societat catalana, en l’àmbit estatal i en les instàncies europees.

Sembla un moment adequat per a un acord parlamentari que proposi a l’EE un referèndum acordat sobre la República Catalana i alhora insti l’UE a mediar en aquesta negociació, tot proclamant que un resultat negatiu justificaria l’acció unilateral.

Combatre la pobresa. Cal mantenir i ampliar les mesures actuals (ingrés mínim vital…) i implementar millores immediates com ara l’augment del Salari Mínim de Referència Català, que hauria de situar-se en els 1.200 €/mes.

Igualment prioritàries són polítiques d’habitatge per garantir l’accés equitatiu i universal:  habitatge social, regularització pública del sòl, regularització dels lloguers…

Recuperar les mesures bloquejades pel Tribunal Constitucional. En aquest àmbit i més en general, cal recuperar les mesures ja aprovades per la Generalitat però bloquejades pel TC o altres instàncies.

Especialment les referides a nous impostos (estades en establiments turístics, dipòsits bancaris, emissió de gasos tòxics, energia nuclear, operadors d’internet, actius no productius…) i a protecció social i laboral (persones immigrades, igualtat de gènere, pobresa energètica, emergència habitacional, protecció hipotecària, lloguers…)

Una atenció sanitària pública de qualitat. La crisi ha evidenciat la necessitat d’una atenció sanitària pública de qualitat en els diversos àmbits: primària, emergències, hospitalària, recerca…

Com a debilitats principals, cal en primer lloc superar l’infrafinançament crònic, en la mesura que el dèficit fiscal ho permeti, per tal de disposar de recursos i professionals suficients (revertir les retallades en persones, sous i materials; estabilitzar el personal interí i ampliar plantilles; disminució progressiva dels concerts amb les empreses privades…). En segon lloc, enfortir la xarxa de salut pública i enllaçar-la amb la sanitària assistencial (vigilància epidemiològica; xarxes d’alertes, rastreig i cribratges; polítiques de salut prevenció i protecció…).

Reforçar els serveis públics. Més en general, la crisi ha evidenciat la necessitat d’una estratègia que asseguri la qualitat i l’abast dels serveis públics (de salut, d’educació, de cures…) com a elements centrals d’una societat equitativa.

De forma immediata, caldria revertir els efectes de la política d’austeritat  en l’anterior crisi i abordar millores de les condicions laborals del seu personal (poder adquisitiu, horari, ràtios, personal de suport, equipaments, formació, plantilles, interinitat…).

Recuperació socioeconòmica. També cal atendre els sectors econòmics que han sofert especialment els efectes de la pandèmia (cultura, restauració, autònoms…) en no haver tingut compensació suficient de les pèrdues per inactivitat, així com els sectors socials especialment colpits, com ara els joves o les dones.

Potenciar els Serveis Socials. Igualment cal mantenir i potenciar el model català de Serveis Socials, implementant mesures específiques per ajudar el Tercer Sector, amb especial atenció a la immigració (empadronament, CIES..) i a la gent gran per tal que se sentin membres actius del nostre país.

Cap a un nou contracte social. Tanmateix, la crisi ha evidenciat la necessitat de canvis en profunditat a termini mitjà, que haurien de tenir-se presents per orientar les més urgents i conjunturals abans referides. Com a element nuclear, avançar cap a una Renda Bàsica Universal, complementada amb mesures com la reducció de la jornada laboral i un pla de formació per a la reconversió i reorientació professional.

Regulacions d’àmbit estatal. D’altra banda, caldria activar reclamacions immediates a les instàncies competents en altres temes com ara l’augment del Salari Mínim Interprofessional, la consolidació del sistema de pensions, la derogació de les reformes laborals i el combat contra les noves formes de precarització (falsos autònoms…).