Dijous, 22 d'abril de 2021 - Edició 1001
La República

Per què tanta pressa i nervis pel nou Govern?

Si el pitjor que ens pot passar és haver de tornar a votar, pensem en els molts cops que els nostres avis haurien volgut tenir aquest beneït problema

Carles Salvadó Usach
Carles Salvadó Usach 07/04/2021
El candidat d'ERC a president de la Generalitat, Pere Aragonès, assegut a l'Auditori del Parlament durant el ple d'investidura del 30 de març.

Carles Puigdemont va prendre possessió com a 130è president de la Generalitat el 12 de gener de 2016, després de les eleccions del 27 de setembre de 2015. Els actuals JxC i ERC anaven a la mateixa candidatura, “Junts pel Sí”, i compartien el full de ruta que va desembocar en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Entre eleccions i presa de possessió van passar 107 dies.

Per la seva banda, Quim Torra va prendre possessió com a 131è president de la Generalitat el 17 de maig de 2018, després de les eleccions del 21 de desembre de 2017. Els actuals JxC i ERC anaven aleshores a distintes candidatures, però compartien clarament el mateix objectiu de revertir el Govern derrocat, i en part exiliat i empresonat, arran de l’aplicació del 155 per part dels poders espanyols. Entre eleccions i presa de possessió van passar 147 dies.

Ara, pocs dies després de començar el mes d’abril i poc més de 50 dies després de les eleccions del passat 14 de febrer de 2021, qui més qui menys està neguitós per si tindrem nou president o noves eleccions. Tothom en parla i fa preguntes, i fins i tot hi ha nervis. Entenc aquest estat de neguit entre els qui volen arribar a tocar poder i els qui no el volen deixar de tocar, però… no comprenc tanta preocupació entre la majoria de la gent. O si més no, no entenc que n’hi hagi d’haver més que la que ja hem patit els altres dos cops en els darrers cinc anys.

Cal tenir en compte que en els casos dels nomenaments dels MHP Carles i Quim, ambdues forces independentistes “guanyadores” tenien molt en comú: la celebració d’un referèndum, i en el segon cas, la restauració del Govern legítim. A dia d’avui, no seria fàcil trobar què uneix JxC i ERC en termes operatius o tàctics.

Si aleshores vam aguantar sense tant neguit 107 i 147 dies, no sé per què ara patim tant quan només en portem 50 i escaig.

Hom parlarà de l’economia, de la COVID-19…

La situació econòmica actual, no la revertirem amb un nou Govern. L’espoli fiscal espanyol és el que és i així seguirà sent fins… ja ho sabem, fins quan.

La gestió de la pandèmia no experimentarà canvis amb o sense un nou Govern. Els mediterranis som com som, i les vacunes ens les porten des de la Unió Europea. Res a fer de diferent.

Un nou Govern tampoc no ens portarà una Llei Energètica, un Decret de Pobresa, una Llei de l’Habitatge, una renda mínima garantida… Ni una taula de negociació, ni molt menys una llibertat per als nostres representats polítics i socials empresonats o exiliats.

En resum: tranquils i confiem en els nostres representants. I si el pitjor que ens pot passar és haver de tornar a votar, pensem en els molts cops que els nostres avis haurien volgut tenir aquest beneït problema.