Dijous, 13 de maig de 2021 - Edició 1022
La República

L’independentisme a Santa Coloma de Gramenet

En Sergi Sol potser està molt orgullós dels 5.000 vots que va treure ERC a Santa Coloma. Quan en unes eleccions l’independentisme superi els 16.000 colomencs que varen votar l’1O en tornem a parlar

Josep Costa
Josep Costa 19/04/2021

No conec en Sergi Sol de res. No he parlat mai amb ell. Només el sent anomenar des que varen començar les picabaralles partidistes d’aquesta passada legislatura. Abans del referèndum de l’1O, quan em reunia i parlava amb molta gent que estava implicada en l’organització, ni el vaig conèixer ni ningú no em va parlar d’ell.

No obstant això, té una certa afició a (mal)parlar de mi quan va per les tertúlies. Ho va fer, per exemple, aquest dimarts, després de l’entrevista que em va fer na Laura Rosel. I de pas, es va permetre alliçonar sobre la feina de picar pedra que ha de fer l’independentisme a Santa Coloma de Gramenet i sobre els resultats d’uns partits en relació amb els altres.

Picar pedra és el que fan la colla del Consell Local per la República de Gramenet, que conec d’haver defensat junts les urnes i els col·legis l’1O i que ahir ens retrobàrem a la Llibreria del Carrer Major per parlar de quan i com ho tornarem a fer.

De picar pedra ningú ens en pot donar més lliçons que en Jaume Sayrach, que va fer l’honor d’acompanyar-nos al col·loqui. I d’independentisme d’esquerres, tampoc. Especialment a alguns que tan estigmatitzen altres independentistes per ser suposadament “de dretes”. Ell, que ha picat més pedra que ningú, per exemple essent el primer regidor d’urbanisme democràtic de Santa Coloma, i amb el PSUC.

En Sergi Sol potser està molt orgullós dels 5.000 vots que va treure ERC a Santa Coloma. Quan en unes eleccions l’independentisme superi els 16.000 colomencs que varen votar l’1O en tornem a parlar. Mentrestant, escoltem aquells que porten tota una vida picant pedra.

En paraules den Jaume, escrites arran del col·loqui del Consell per la República:

“el poble no oblidarà mai l’1 d’octubre. Pot estar desanimat o, més que desanimat, decebut. Però si ara, o quan sigui es convoca  un nou Perpinyà, tots hi anirem, i serem encara més.

Quan un fustot ha cremat de debò, és una brasa i basta una bufarada perquè revifi!”

Guanyarem, sobretot, per gent com tu!