L’aparell de l’Estat ha activat tota la seva maquinària per evitar que la persecució contra els Mossos d’Esquadra vinculats a l’agost de 2024 quedi en un carreró sense sortida. En un moviment que evidencia la submissió de la Fiscalia a les directrius del Govern espanyol, el ministeri públic ha presentat un recurs per reobrir la causa penal que el Jutjat d’Instrucció número 24 de Barcelona havia tancat i arxivat el passat 27 d’abril.
La Fiscalia rectifica la justícia independent
Mentre que la magistrada instructora va determinar amb claredat que no existia cap indici de delicte —atès que els agents es trobaven de baixa, vacances o permís i no tenien cap obligació específica en el dispositiu de detenció—, la Fiscalia ha decidit esmenar la plana al poder judicial. Amb un escrit que ignora les conclusions de la investigació, el fiscal imposa una interpretació forçada de la llei per mantenir vius els càstigs contra els funcionaris catalans.
Els punts clau d’aquesta ofensiva política són:
- Objectiu: L’expulsió del cos. El fiscal s’aferra a l’article 408 del Codi Penal per “omissió del deure”. L’estratègia és clara: com que no hi ha base per demanar presó, busquen la inhabilitació especial. L’objectiu final no és la justícia, sinó l’execució administrativa dels agents per fer-los fora dels Mossos d’Esquadra.
- La “presumpció de culpabilitat” professional. El ministeri públic argumenta que, pel sol fet de ser policies, els agents tenien l’obligació de conèixer i executar una detenció que el mateix Ministeri de l’Interior va ser incapaç de realitzar amb milers d’efectius desplegats.
- Una “tercera via” repressiva. Tot i que el fiscal es desmarca del delictes més greus de l’extrema dreta (Vox i Hazte Oír) per mantenir una aparença de moderació, el resultat pràctic és el mateix: impedir que els agents recuperin la seva llibertat jurídica i professional.
El braç de l’Executiu als jutjats
Aquest moviment posa de manifest, un cop més, la dependència jeràrquica de la Fiscalia respecte al Govern central. En un cas d’alt voltatge polític, el ministeri públic actua com una corretja de transmissió de Moncloa per garantir que la marxa del president Puigdemont no quedi sense càstigs exemplars, encara que això suposi retòrcer els fets que el jutge ja havia declarat com a no delictius.
L’agent propietari del vehicle, que ja ha patit el setge de la direcció del cos amb suspensions de sou i trasllats forçosos, torna a estar a la diana. Ara, serà l’Audiència de Barcelona qui haurà de decidir si preval el criteri de neutralitat del jutge o la pressió política exercida a través de la Fiscalia de l’Estat.
