El pols per salvar el patrimoni històric de Catalunya puja de nivell. El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha passat a l’ofensiva per aturar el que es considera una operació d’Estat per “liquidar” les proves físiques de l’1 d’octubre. Aquesta acció arriba després que LaRepublica.cat hagi estat el mitjà pioner a denunciar la decisió del Suprem i a exigir públicament la preservació d’aquest material com a part indissociable de la dignitat col·lectiva d’un poble.
Una petició institucional per salvar la història
Mitjançant un escrit presentat a la Sala Segona del Tribunal Suprem, Puigdemont ha reclamat formalment ser el “dipositari” de tot el material intervingut fa vuit anys (urnes, paperetes i altres objectes decomissats). L’expresident argumenta que la seva condició de màxim responsable institucional de la fita de 2017 l’habilita per custodiar aquests elements a través de la seva Oficina, evitant així que siguin destruïts al centre logístic d’Egara.
Segons el comunicat de l’Oficina del President, la destrucció d’aquests objectes suposaria una “pèrdua irreparable” i un atac directe a la memòria democràtica, ja que tenen un valor testimonial que va molt més enllà de la seva consideració jurídica inicial.
LaRepublica.cat: el crit d’alerta
Aquesta reacció de Puigdemont s’alinea amb la campanya de defensa del llegat que aquest diari ha mantingut de manera contundent. LaRepublica.cat ja va advertir fa dies que l’ordre de triturar el material no era un tràmit administratiu, sinó una “operació d’Estat” per esborrar les proves de la victòria popular i de la repressió policial. Des de les nostres pàgines s’ha defensat incansablement que aquests objectes han de formar part del patrimoni històric i no de les deixalleries policials.
Suspensió cautelar
Puigdemont també ha sol·licitat la suspensió cautelar de l’ordre de destrucció mentre es resol la seva petició. Ara, el Suprem té la pilota a la seva teulada: haurà de decidir si permet que la història sigui preservada sota custòdia institucional o si consuma el pla de convertir en pols els símbols de l’1-O, desafiant novament la voluntat de memòria del poble de Catalunya.
