Dijous, 4 de març de 2021 - Edició 952
La República

La reserva indígena catalana

Està clar que a Espanya qui de debò hi domina en tot això és aquest Gobierno que ha permès convertir Espanya en un dels països amb més afectats pel COVID19

Albert Donaire Malagelada
Albert Donaire i Malagelada 15/04/2020
Imatge d'una manifestació de Jusapol / Marc Puig

No passa un sol dia en el que d’una manera o altra, l’estat espanyol i tota la seva maquinaria, d’una manera o altra, no deixi de mostrar el seu menyspreu i el seu odi cap als catalans, amb una diana posada al clatell de cada independentista.

No se què en pensareu vosaltres, però jo tinc la sensació que entre la dreta i l’esquerra espanyola, només es modifiquen les formes amb les quals voldrien acabar amb l’independentisme. Mentre sectors de la ultradreta voldrien que ens posessin a la presó, o fins i tot alguns fan un pas més enllà, veure’ns morts com en els seus somnis més humits de l’herència feixista del seu moviment (de fet, no fa ni una setmana que recordàvem l’assassinat de Guillem Agulló per part dels ultres espanyols), l’esquerra mostra la seva cara més “simpàtica” i ens exposaven via Twitter les seves propostes.

A càrrec de Francesc Trilla, el secretari d’economia i hisenda del PSC, feien la proposta de tancar-nos als independentistes en una mena de “territori Amish en el que se’ns podria promocionar turísticament per a fer-hi visites amb les degudes precaucions”.

Així doncs, la solució per alguns membres del PSC és tancar els independentistes en una mena de guetos al nostre país, perquè no els molestem. Potser seria la manera amable de fer els seus “camps de concentració”de catalans?


Però què hem d’esperar d’un partit que és sucursal del PSOE que havia estat capitanejat per Negrin? Ahir, Toni Soler en recordava aquesta cita a Twitter: “Antes de que los separatistas rompan España, prefiero a Franco”. És a dir, que l’esquerra sempre apostarà per un dictador feixista abans que un poble pugui viure en democràcia i llibertat si així ho decideix.

Però és que a més, aquella esquerra progressista i republicana de Podemos, per boca del seu senador Oscar Guardingo Martínez, proposava a Twitter un emplaçament ideal per a aquests independentistes: Cadaqués.

Segons afirma “Només s’hi arriba per una carretera i molts ja hi tenen casa”.

Us imagineu unes declaracions similars per part d’un independentista sobre els unionistes o colonialistes espanyols que habiten a Catalunya? Seria portada a tots els mitjans, programes matiners, articles d’opinió…

Aquí doncs surt l’autèntica cara de l’esquerra espanyola, més vinculada al saber fer dels nacional-socialistes que d’una socialdemocràcia.

Però si la dreta tenia el seu lema “Antes roja que rota”, era totalment lògic que l’esquerra els tornés aquest favor a la seva manera i els tornés aquesta complicitat.

Només hauríeu de seguir el fil al Twitter per veure que l’odi als independentistes és allò que els uneix, des de VOX fins a Podemos.

I ja sabem que si fa falta, utilitzaran tota la seva maquinaria propagandística digna del mateix Joseph Goebbels. Crearan els seus articles “d’opinió” als seus mitjans. Però no seran uns articles amb opinions. Sinó que ho seran plens de desqualificacions, insults, atacs gratuïts. És igual quin sigui el motiu que puguin utilitzar. En uns utilitzaran la condició sexual, en altres la llengua que parlen, per altres amb qui surten de festa.

És igual que la persona que difamin i ataquin tingui una reputació, una honorabilitat, un reconeixement. Que no hagin tingut mai cap queixa en el desenvolupament de les seves funcions. Ells simplement utilitzaran aquests mètodes perquè només així, poden seguir tenint adormit el seu poble malgrat els seus escàndols. Perquè hi ha una cosa que sempre està per damunt de la raó: la por. I la por, en alguns casos, genera odi.  I aquest, és el que mou gran part de la societat espanyola cap al poble català, per la nostra llengua, per la nostra cultura…

Simplement tenen por a la diferència, i aquesta por els genera aquesta ràbia i frustració que els portarà a descarregar-ho ja sigui a les xarxes socials, o amb algun “opinador”mediocre de Prensa Ibérica o algun digital de la Meseta. La llista seria molt llarga per anomenar-los un per un.

Però amb aquesta gent és amb els que alguns somnien amb un diàleg i una taula de negociació. Mentre parlen de nosaltres amb aquest menyspreu, o juguen amb xifres i dates de sensibilitat de l’independentisme en la provisió de material per combatre una pandèmia que s’estan demostrant sobradament incapaços de respondre.

Potser és més fàcil doncs, de fer sortir algú a parlar d’haver “evitat que es furtessin 30 kg de taronges” que no pas donar solucions a la crisi. Potser així no es parla de la seva ineptitud i es queden amb aquests detalls ridículs donats pels seus uniformats, i no per científics reconeguts. Llavors, sortirà algun ministre del Gobierno a rebaixar el nivell dels epidemiòlegs catalans, perquè segons ell “no hi dominen tant”.

Està clar que a Espanya qui de debò hi domina en tot això és aquest Gobierno que ha permès convertir Espanya en un dels països amb més afectats pel COVID19.

Ben mirat doncs, potser si que necessitem aquesta “reserva” que ells proposen per als catalans. Potser el que seria més fàcil és que aquesta “reserva” fos el nostre propi país i que cadascú faci la seva. Que ells visquin al seu país, Espanya, i nosaltres farem la nostra a Catalunya.