Divendres, 3 d'Abril de 2020 - Edició 617
La República

Independentistes d’Esquerra, camí del 29 de març

Per guanyar la independència, cal una entesa política d’ampli ventall ideològic i social. Així ho han fet moltes altres nacions que han esdevingut lliures, i així ho hem de fer també el poble català. Això és la unitat estratègica d’un Bloc Republicà

Jaume Marfany
Jaume Marfany 05/03/2020

El president Torra convocarà eleccions una vegada hagin estat aprovats els pressupostos. Juny…octubre? Com més tard millor si volem afrontar-les amb garanties d’èxit i que l’independentisme pugui superar el 50% dels vots emesos vàlids.

Fins ara, els partits independentistes han estat sempre la baula feble del procés. Els espectacles tristos i decebedors que hem patit amb picabaralles o baralles directament entre partits que constitueixen el Govern actual de la Generalitat. Uns partits que han centrat la lluita  per aconseguir l’hegemonia dins d’un context autonòmic en comptes d’establir estratègies comunes que condueixin a la victòria de l’independentisme.

El partidisme ha estat el virus que ha contaminat les diferents estratègies dels partits independentistes. Malgrat els discursos en favor de la unitat, mai no ha estat possible superar els interessos de partit, en principi, legítims, però que no han ajudat a culminar amb èxit el procés. I no hi ha cap indici que això hagi de canviar després de les eleccions.

En aquests moments, hi ha pel cap baix, sis forces polítiques que pensen presentar-se a les properes eleccions. A banda dels “clàssics” ERC, JxCat  i CUP, també han decidit que es presentaran el FNC (Front Nacional de Catalunya), Primàries Catalunya i Demòcrates (si no s’estableix una estratègica comuna). A més, tenim la Crida, que es troba en els llimbs polítics, encara no sabem què vol ser quan sigui gran i, per tant, és impossible predir què farà davant d’una convocatòria d’eleccions.

Si finalment aquesta situació es confirma i l’electorat independentista es troba amb cinc o sis opcions de vot, ens podríem veure abocats a un desastre de magnitud considerable. Anant bé, podrien donar uns resultats similars als que ja tenim: una majoria independentista al Parlament, possiblement més fragmentada, sense un full de ruta comú ni tampoc una estratègia unitària, sinó més aviat amb estratègies contraposades. No estaríem en condicions d’instaurar la República catalana i entraríem en un període fosc d’autonomisme controlat del qual ens costaria molt tornar-ne a sortir.

El dissabte 22 de febrer es va presentar a l’Ateneu Barcelonès Independentistes d’Esquerra que ha promogut un manifest de suport al Consell per la República, al president Puigdemont, al conseller Comín i a la consellera Ponsatí. Més enllà del manifest, Independentistes d’Esquerra té posat el seu punt de mira en l’assemblea oberta que tindrà lloc el proper 29 de març.

Independentistes d’Esquerra és un reflex del que pensa molta gent en el país.   Que l’1 d’octubre vam guanyar. Que cal acabar amb aquestes estratègies partidistes. Que cal acabar amb les baralles entre partits independentistes per veure qui és el més gran, qui és el que ha de liderar el moviment. Que cal acabar amb una manera de fer política  més pròpia del segle XIX que del segle XXI.  Que potser ha arribat el moment de la unitat construïda de baix a dalt.

Per això em quedo amb dues de les frases que independentistes històrics van pronunciar el 22 de febrer:

Ha arribat l’hora de superar la confrontació fratricida en la que s’estan convertint les eleccions de tot tipus en el nostre país. Ens cal construir una Candidatura de país, construïda des de la radicalitat democràtica, de baix a dalt, a la que els partits i entitats hi donin suport sense condicions ni quotes. Hem de començar a construir el nou sistema polític des d’ara mateix.

Per guanyar la independència, cal una entesa política d’ampli ventall ideològic i social. Així ho han fet moltes altres nacions que han esdevingut lliures, i així ho hem de fer també el poble català. Això és la unitat estratègica d’un Bloc Republicà.

En aquests moments,   per a les més de 5.400 persones adherides fins ara, Independentistes d’Esquerra és només una escletxa de llum enmig de la grisor o de la negror absoluta dels partidismes estèrils. El que acabi sent dependrà, afortunadament, de la gent. Tot el contingut que configurarà Independentistes d’Esquerra sortirà del debat en línia sobre les ponències que es presentaran a partir del 9 de març. D’aquest debat, en sorgiran les ponències definitives que, conjuntament amb aquelles esmenes que quedin vives, es presentaran per a la seva aprovació, si s’escau, en l’assemblea oberta del 29 de març

Serà llavors quan sabrem el camí que volen emprendre els Independentistes d’Esquerra, Serà llavors quan podrem construir una nova eina que treballi per fer efectiva la independència i instaurar la República catalana. Una eina que només tindrà sentit si treballa al servei d’una unitat estratègica comuna, transversal, plural, transparent i basada en la radicalitat democràtica.

Per això sóc a Independentistes d’Esquerra. Per això participaré en el debat i en l’assemblea oberta el 29 de març.

Jaume Marfany

Grup impulsor d’Independentistes d’Esquerra

Relacionats