Dilluns, 6 de desembre de 2021 - Edició 1229
La República

Fer piña, amb ñ d’España

Ens han dit que ells i només ells seran els responsables del % que aconsegueixi el català. Oportunitat perduda de fer força junts

Pilar Calvo
Pilar Calvo 01/11/2021

Gabriel Rufián: “la llei (de l’audiovisual) només es negociarà i pactarà amb ERC. I la quota del català només sortirà amb el sí d’ERC”. Marta Vilalta, hores després, des de Twitter: “bonus track: ara és quan hem de fer més pinya que mai en pro del català, perquè a la llengua se la defensa amb accions i fets, no només amb bones intencions o paraules. I menys encara, criticant aquells que avui s’han mullat per defensar-la”.

Parlar de fer pinya després que el número 1 d’ERC a Madrid enarbori la bandera de l’individualisme partidista no té sentit. “Pre-defensar-se” de les crítiques que puguin fer els que tenim clar que lluitar junts per la llengua sempre traurà més rèdit, tampoc.

Quan, des de l’espai de Junts, vàrem demanar fer pinya per negociar, amb els 23 escons que l’independentisme té a Madrid, els temes nuclears que afecten el país, eren fets, no paraules. Quan demanàvem cobrar per avançat, va ser aquesta l’expressió de la Míriam Nogueras després de reunir-se amb el Ministre Bolaños, estàvem demanant fets, no promeses al vent. Per això esperàvem coincidir, amb ERC i amb la CUP, a l’hora de presentar una esmena a la totalitat dels PGE22. Perquè entenem que a aquest Estat no se li poden validar uns pressupostos que maltracten institucionalment la cultura catalana.  I és fàcilment comprovable. Abans d’entrar en detall amb la llei de l’audiovisual, què està previst en cultura a Catalunya? Per analitzar , per exemple, la situació dels museus, només cal fer una comparativa entre els de l’Estat i aquells on l’Estat és consorci a Catalunya. A Madrid hi posen 99 milions d’euros pel Reina Sofia i pel Museu del Prado, gairebé 20 milions en partides qualificades d’ “inversió real”, millores i reformes que aprofiten, en part, els fons europeus. A Catalunya, els 5 equipaments consorciats amb l’Estat, és a dir on hi ha cogovernança, MACBA, MNAC, Tàpies, Fundació Miró i Fundació Gala-Dalí s’emporten, entre tots, 4 milions 48 mil euros. I d’inversió directa? 0 euros.

El maltractament institucional a la cultura catalana també es fa palès en el projecte de la Biblioteca de Barcelona que l’Estat té projectada des del 2009. 13 anys després es començaran a fer els treballs de demolició i de condicionament del terreny. Dels 44 milions pressupostats, quants s’han invertit a data d’avui? 70 mil euros. I de cara al 2022 hi ha previstes dues partides que sumen 1,5 milions per començar les obres.

No podem entrar a fer repàs del que es demana a la llei de l’Audiovisual Espanyola sense analitzar la situació de greuge que ha viscut fins avui la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb TV3 com a màxim estendard. L’altre dia li preguntava al President de RTVE, José Manuel Pérez Tornero, en la Comissió de Pressupostos a Madrid, perquè només la CRTVE ha estat beneficiària fins ara de les aportacions de les empreses de telecomunicacions,  perquè les televisions privades financen RTVE i no les televisions públiques autonòmiques, o si consideraria de justícia i ajustat al dret europeu que la nova llei de l’audiovisual no tingués en compte el finançament de les televisions públiques autonòmiques quan, a més, mantenen viu el patrimoni cultural plurinacional i les altres llengües cooficials de l’estat, com el català, el gallec o l’eusquera. Perquè aquesta és la situació desigual a què fem front.

Per això, estàvem en un moment històric, el de la transposició de la directiva europea en la nova Llei de l’Audiovisual, a Catalunya i a Espanya.  Estem obligats a defensar el dret dels ciutadans europeus, inclosos els catalans, a poder veure continguts audiovisuals en les seves llengües. Ho exigeix la CELRoM, Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, i ho ha reblat fa uns dies l’Europarlament, amb un resultat històric d’un 75% del vot a favor de preservar la diversitat cultural europea.

Per tant, ara no tocava aquesta batzegada d’individualisme partidista, tocava tancar un acord des de l’independentisme per exigir plegats el blindatge del català en les plataformes audiovisuals, així com dels altres temes fonamentals pel país.

Escoltar ara al Ministre Iceta parlar de “mecanismes” que garanteixin la presència del català fa preveure que hi haurà un % ridícul de català a les plataformes en aplicació de la llei de l’audiovisual espanyola. La jugada és clara: ara treuen del camp la llei de l’audiovisual, que de moment jugava en favor nostre, perquè calculen que, amb les seves promeses habituals, podran salvar els pressupostos i negociar després, en superioritat numèrica, les engrunes per fer produccions en català. I és que el números canten. Si la llei només exigeix un 5% a les plataformes d’streaming i d’intercanvi de vídeos ( França està en un 20%) i almenys la meitat ha d’anar a produccions en castellà, quant anirà a les produccions en català?

A més, el CAC deixa de tenir, pràcticament, competències en el consum on-line. En serio que acceptarem que no pugui tenir ascendència ni en el “TV3 a la Carta”?

Amb aquest anunci d’ERC s’ha fet “piña”, però, de moment, amb Ñ d’España. Ens han dit que ells i només ells seran els responsables del % que aconsegueixi el català. Oportunitat perduda de fer força junts. Si hem de mantenir aixecat el pilar de la llengua catalana, necessitem fer la pinya de tota la vida, de base castellera, que va més enllà dels partits i que sempre es corona de joventut,  l’única forma de futur que ens garanteix la subsistència com a país.