Dilluns, 1 de juny de 2020 - Edició 676
La República

Els efectes de la COVID-19 en els dofins polítics

O bé això de la importància de l’ús actual i futur de la Internet no és prou atractiu per captar vots, o bé és que es guarden forces mediàtiques per al futur, o bé…  Qui sap!

Carles Salvadó Usach
Carles Salvadó Usach 05/05/2020
La vicepresidenta tercera Nadia Calviño arribant al Consell de Ministres aquest 14 de gener del 2020. (Horitzontal)

No pretenc ara avaluar si, ni com, la pandèmia que estem patint canviarà el nostre modus vivendi a nivell  econòmic, sociològic o geopolític. Molt se n’ha dit i escrit, però el futur el veurem i viurem per conèixer el què de tot plegat.

Ara bé, fent una anàlisi més a curt termini, pel que fa a la política operativa del dia a dia es constata:

  • La importància mediàtica dels responsables de Salut.
  • L’escassa o nul·la significació als mitjans dels responsables d’Educació i de Recerca. Clar que, en aquest darrer àmbit, les poques aportacions del ministre Pedro Duque, millor que se les hagués estalviat
  • Que el que ha mantingut els mínims actuals de qualitat de vida social i econòmica està basat en les tecnologies digitals.

I és en aquest darrer punt on salta la sorpresa.

Fins fa dos mesos, hi havia dues figures emergents tant en la política espanyola com en la catalana; dues figures que tenen en comú que sobre elles recau la responsabilitat de les tecnologies de la comunicació i la informació, columna vertebral que aguanta el poc que tenim. Són la Nadia Calviño i en Jordi Puigneró; ella ministra d’Asuntos Económicos y Transformación Digital del Gobierno de España, i ell, Conseller de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya.

No fa massa mesos, l’ara ministra Calviño es perfilava com una solució a presidir el Gobierno si es mantenia el bloqueig a Pedro Sánchez. Una opció beneïda per la unió Europea, i no mal vista pel PP. I pel que fa a en Jordi Puigneró, molt s’ha escrit sobre que és el dofí d’en Carles Puigdemont. Fins fa poques setmanes, els diaris n’anaven plens, de les seves opcions com a presidenciable a les pròximes eleccions catalanes.

Doncs bé, vuit setmanes després de l’inici de la crisi, la rellevància política de futur de l’una i de l’altre van a la baixa.

O bé això de la importància de l’ús actual i futur de la Internet no és prou atractiu per captar vots, o bé és que es guarden forces mediàtiques per al futur, o bé…  Qui sap!

I com diria l’advocat, “ahí lo dejo”.

Carles Salvadó

Relacionats