Dimarts, 7 de juliol de 2020 - Edició 712
La República

Despareu la taula de les engrunes

Amb Espanya, la independència no es pacta, el que heu de fer, TOTS UNITS, són manifestacions permanents fins aconseguir la llibertat dels presos polítics i exiliats i l’Alliberament Nacional de Catalunya.

Joan C. Marzo
Joan C. Marzo 31/05/2020
El Ninot: "Taula de Negociació"

Parlo tan sols com un independentista que a les eleccions de 1979 va votar al Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN). Que simpatitzava amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). Que simpatitzava amb el Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Però va acabar militant a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), al casal Jaume Aiguader de Sants. Potser per l’època, ERC estava més per la confederació, amb el dret a l’autodeterminació garantit, que per la independència; però era un partit estable i en el qual militaven força independentistes com jo, per tant em va semblar bé militar-hi i, encara que fos a pas de bou, cuitar camí cap a l’Alliberament Nacional. Vaig arribar a ser-ne secretari polític de la Federació de Barcelona i Conseller Nacional, però això és una altra cançó.

Trenta anys després em pregunto, a què jugueu ERC? Com més va menys entenc algunes de les polèmiques declaracions que feu; un exemple és l’última piulada que he llegit d’en Joan Tardà que deia: ‘Partits compromesos amb la viabilitat econòmica de Catalunya, amb la justícia social i amb la reclamació d’un referèndum després del proper cicle electoral no podran obviar el debat de la conformació d’un govern de front ampli que integri independentistes i sobiranistes. Victòria vs sectarisme?’ Joan Tardà, sóc un sectari. Penso que picant l’ullet al PSC-PSOE i als Comuns-UP piqueu l’ullet a partits que defensen un sistema basat sense la justícia social que demanes i, també, que ja no queden sobiranistes ni als Comuns ni al PSC. Sembla que hagis oblidat i perdonat el fet que tinguem presos polítics i exiliats per defensar pacíficament el nostres drets, la nostra identitat, la nostra història, la nostra cultura i la nostra llengua. Sembla que hagis oblidat que el referèndum que demanes ja el vam fer i el vam guanyar, malgrat l’atonyinament que vam rebre de l’espanyolisme més ranci. L’1-O el poble va complir i amb escreix, com sempre.

El MHP Carles Puigdemont ja va reconèixer l’error de suspendre la DUI. Ara vosaltres, en lloc de malgastar el temps en voler eixamplar les bases o demanar eleccions, hauríeu de fer un front comú amb tots els partits independentistes i lluitar units, sense defallir, per assegurar que els resultats del referèndum de l’1-O es facin efectius. ERC, hi ha coses que no puc entendre, hi ha coses que em fan esgarrifar, com l’article que vaig llegir dies enrere d’en Tardà en el que escrivia: ‘Avui, des de les esquerres, és un pecat de reacció desitjar la caiguda del Govern espanyol’; també demanava ‘més junquerisme i menys torrisme’. El que heu de fer és deixar de doblegar-vos davant del Govern espanyol del 155 ‘Amad a España y a sus gentes o hablad con mucho placer el español’ com diu que fa el vicepresident Junqueras, però feu-ho des de la República catalana. Per cert, l’espanyol no corre perill, està prou garantit amb en Gabriel Rufián.

Els vicepresidents Junqueras i Aragonés també reclamen reactivar al més aviat possible la taula de negociació per a recuperar el diàleg i l’acord, ja que, segons ells, ha quedat palès que no hi ha cap altre manera millor per avançar. Perdoneu ERC, però desconec de quin diàleg, de quins acords o de quins avenços parleu, si alhora critiqueu que la sortida de la crisi sanitària i la reconstrucció no es pot gestionar amb una eina tan poc democràtica com l’estat d’alarma. Aleshores no entenc perquè no vau posar-hi totes les traves possibles perquè el decretessin; és a dir, tot i ser conscients que l’estat d’alarma ha representat una involució en les competències del Govern i que és una nova ofensiva contra Catalunya, ERC en lloc de plantar cara des del primer moment com va fer el MHP Quim Torra, vau preferir picar l’ullet de nou al Govern espanyol. Vau llaurar tort, i em sembla que ho vau fer per una qüestió electoralista, dit ras i curt, l’ocasió fa el lladre. Digueu-me perepunyetes, però no aneu amb les calces ben cordades, us veig, per dir-ho d’una manera suau, força servils.

Què voleu negociar amb un règim del 78 que ja no dóna per a més? Quan no són figues són raïms, ara per allargar l’estat d’alarma han pactat amb C’s. Indiferentment del partit que governi Espanya, sempre topareu amb la ‘Casa Real franquista’, la ‘sagrada Constitución’ i la ‘Unidad d’España’. Què voleu negociar amb el règim del 78 que nega que Espanya tingui presos polítics i exiliats. Taula de negociació? Però si el mateix vicepresident Junqueras ha reconegut que el Govern espanyol firma pactes que després es desdiuen. Despareu taula i deixeu de fer el cantussol que només us donaran engrunes. Amb Espanya, la independència no es pacta, el que heu de fer, TOTS UNITS, són manifestacions permanents fins aconseguir la llibertat dels presos polítics i exiliats i l’Alliberament Nacional de Catalunya.

Amb paraules del MHP Heribert Barrera:Hem de preservar el que per molt que facin, si volem, no ens poden prendre mai: la nostra pròpia dignitat. La dignitat d’un poble no es perd amb la submissió si ha de sotmetre’s perquè no té altre remei. Però es perdria si ho fes sense una protesta permanent. La dignitat d’un poble no es perd acatant les lleis aprovades per procediments democràtics, fins i tot si són injustes i van contra el seu dret de continuar existint com a nació. Però es perdria si a més d’acatar-les les acceptés i les donés com a bones. […] un Estat que no respecta els nostres drets no ens pot exigir cap mena de sacrifici ni fidelitat […] ens cal construir un Estat propi o el procés d’espanyolització serà irreversible’.

ERC jo sóc independentista, i vosaltres?

Salut i República!

 

Relacionats