Dilluns, 24 de gener de 2022 - Edició 1278
La República

Canet és el nou Arenys de Munt

De la mateixa manera que la consulta popular per la independència de 2009 a Arenys de Munt va culminar en el referèndum d’autodeterminació del 2017

Xavier Martinez 15/12/2021
Un home vota a la consulta popular sobre la independència d'Arenys de Munt, el 2009 (horitzontal)

El text de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de l’any 1932 (Estatut de Núria) reconeixia, en la seva redacció inicial, com a única llengua oficial a Catalunya, el català. Aquest extrem (com molts d’altres) va ser retallat a les Corts espanyoles de torn, per tal d’introduir el castellà al mateix nivell que el català. Cal dir que la Catalunya de fa noranta anys era quasi en la seva totalitat catalanoparlant. No oblidem que el lema “Que se note el efecto sin que se note el cuidado” el tenen ben present tots els poders de l’estat espanyol des del 1714. Ara, però, ja no els importa “el cuidado”. Si ens han d’acusar als catalanoparlants de practicar l’aperheid a Catalunya, doncs ho diuen i es queden tan amples. No ho podem passar per alt, perquè ja sabem que ells són experts en manipular el relat dels fets del passat (i fins i tot del present) de manera que facin creure que el castellà sempre s’ha parlat a Catalunya i que els catalans el perseguim, quan la realitat és justament la contrària.

 

La immersió va néixer en el context de molts anys de prohibició del català i en un país on havia vingut molta gent sense tenir el català com a llengua pròpia. Calia integrar lingüísticament el país, justament per a no crear aperheids. I és per això que la immersió lingüística és una anormalitat. Si existeix és perquè hi ha una altra llengua que amenaça la supervivència del català. Si no fos així, no existiria la immersió. Penseu per un moment: en quants països de món es fa immersió lingüística en la llengua pròpia? En cap. A ningú se li acut dir que a Madrid fan immersió lingüística a l’escola en castellà. Ni a Anglaterra fan immersió lingüística en anglès, ni a França en francès, etc. Crec que nosaltres mateixos hem caigut en la trampa de dir-li immersió lingüística a un fet que és absolutament normal a tots els països normals del món, on ningú discuteix que la llengua vehicular de l’educació és la llengua oficial del país. I a cap país del món existeix el pretès dret d’elecció de la llengua vehicular dels fills a l’escola. Bé, sí existeix si optes per matricular el teu fill a l’escola francesa, alemanya o americana fora de França, Alemanya o Estats Units, respectivament. Allò sí és immersió. Per tant, serà qui vulgui l’educació del seu fill en castellà a Catalunya qui hauria de practicar la immersió en castellà en una escola adhoc. En la resta d’escoles, ensenyament 100% en català. Això no és immersió: és normalitat. I per recuperar la normalitat del català fora de les aules, bona part depèn de què els catalanoparlants no ho deixem de ser mai, en cap circumstància de les nostres vides.

 

Em fa l’efecte que la utilització que ha fet l’unionisme d’un nen de 5 anys a l’escola de Canet per atacar el català pot culminar en una reacció de país, de la mateixa manera que la consulta popular per la independència de 2009 a Arenys de Munt va culminar en el referèndum d’autodeterminació del 2017.