Jordi Cabré (Barcelona, 1974) ha rebut el 59è Premi Sant Jordi de novel·la per Digues un desig en la 68a Nit de Santa Llúcia d’Òmnium Cultural, celebrada aquest any a Sabadell. Cabré ha descrit l’obra com una “reivindicació de la ficció” i com “a vegades la línia entre ficció i realitat és tan fina que l’acabem confonent”.
Digues un desig, s’endinsa en les mentides que les persones es diuen per amagar la veritable identitat, i explora “els límits que som capaços de creuar per seduir”. A la novel·la, un escriptor entra en una llibreria i descobreix que el títol més venut és la seva pròpia autobiografia. Un títol que ell no ha escrit i que conté grans mentides sobre la seva pròpia vida. L’obra, “una novel·la dins una novel·la” en expressió del jurat, és una reivindicació del poder de la ficció, i de com “sovint es confonen realitat i ficció”, ha afegit l’autor. El premi està dotat amb 60.000 euros i enguany l’editarà per primera vegada Òmnium Cultural i Enciclopèdia.
‘El país dels cecs’, de Víctor García Tur
El país dels cecs, de Víctor García Tur, ha guanyat el 21è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions. L’obra és un compendi de narracions que recreen i homenatgen motius abordats anteriorment per autors com Jorge Luis Borges, Rudyard Kipling o Ursula K. Le Guin. “Són idees de les quals parteixo, però que arrossego cap al meu terreny i acabo tergiversant”, ha detallat Tur. El conte concret que dona nom al recull, imagina un Borges “caigut a Catalunya, on fa carrera literària abans d’haver de marxar a l’exili a Argentina”.
El Carles Riba, per Carles Rabassa
El 60è Premi Carles Riba de Poesia ha estat pel poeta mallorquí Carles Rebassa. Sons bruts és un llibre de sonets escrits durant quinze anys, entre el 2003 i aquest 2018, que l’autor va començar a escriure després d’un desengany amorós, autoimposant-se aquesta “faixa mètrica”. “A poc a poc, el que primer era un parlar d’amor i de mi, ha estat finalment un anhel de destruir el món per tornar-lo a construir, fins que en acabar-lo el meu cos em va dir que aquest cicle ja havia acabat”, ha dit Rebassa sobre el procés vital i d’escriptura que amaga l’obra.
Rabassa ha volgut fer sentir la seva reivindicació en el moment en què ha recollit el guardó: “Cal que visquem com a col·lectiu ple, les societats que viuen el llibertat lluiten per viure-hi, si ho fem tindrà sentit continuar fent poesia per a posar fre al feixisme, i després d’això, ni peatges, ni ministres ni policies podran aturar la nostra força”, ha apuntat.
‘La Liang dins del quadre’, per a nois i noies
Núria Franquet s’ha proclamat guanyadora del 56è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, un guardó que l’any passat va quedar desert. Ho ha fet amb el títol La liang dins del quadre, en descriu el viatge fantasiós d’una nena absorbida per un quadre que representa la conquesta de Mallorca. Feia temps que l’autora volia escriure un personatge femení, ha confessat. A més, ha escollit crear un personatge “desarrelat” i “amb moltes febleses”, per fer incís en el desarrelament de molts infants que es troben lluny de casa. “Això només s’insinua, però és una realitat en què viuen molts infants, i es feina nostra fer que visquin integrats”, ha demanat.
Maite Carranza i un desconegut Gaudí
Maite Carranza s’ha endut el 45è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb L’alè del drat, una ficció que recrea la infància i adolescència d’un desconegut Antoni Gaudí, a Reus. “És veritat que vaig fer una novel·la agosarada sobre un Gaudí desconegut que tothom ignora”, ha admès l’autora. A l’obra Carranza imagina quin podria haver estat el motor (amorós) de la “bogeria genial” que l’arquitecte ens transmet en la seva obra.
D’altra banda, el periodista Pertti Pesonen ha guanyat el 31è Premi Internacional Joan B.Cendrós, i els productors Tatxo Benet i Jaume Roures, el Premi Muriel Casals de Comunicació.
