Paul Auster va ser un dels escriptors més populars de la literatura contemporània moderna. Polifacètic i políticament progressista ha estat sempre vinculat a la ciutat de Nova York, que va convertir en escenari de moltes de les seves històries. La seva obra ha estat àmpliament traduïda al català per Edicions 62, fins a la seva darrera novel·la, Baumgartner, publicada poc abans de la seva mort.
Auster va compartir vida amb la també escriptora Siri Hustvedt durant més de 40 anys, des que es van conèixer al Nova York de començaments dels anys vuitanta. Històries de fantasmes és el llibre que Hustvedt va començar a escriure poc després de la mort del seu marit el 30 d’abril de 2024. Són uns records i memòries sobre el dol, la vida compartida i la persistència dels morts en la memòria dels vius.
El llibre adopta una estructura fragmentària, pròxima al dietari i els apunts literaris. Hustvedt combina records de la relació, anotacions escrites durant els últims mesos de vida d’Auster, correus enviats als amics durant el tractament del càncer, notes que ell li havia deixat al llarg dels anys i tres cartes d’amor que ella li va escriure el 1981. Aquesta forma reflecteix la manera desordenada amb què els records van apareixent durant la malaltia i el dol, saltant una reconstrucció estrictament cronològica.
Un dels materials inclosos al llibre és Cartes a Miles, el llibre inacabat que Paul Auster escrivia per al seu net, nascut l’1 de gener de 2024. Hustvedt incorpora les trenta-cinc pàgines que Auster va arribar a redactar, al costat d’altres textos personals inèdits. Així, la veu de l’escriptor entra directament en unes memòries que són alhora un relat de parella i un últim llibre compartit.
L’obra també aborda els episodis tràgics que van marcar els últims anys de la família: la mort de la neta d’Auster, Ruby, la posterior mort del seu fill Daniel i el diagnòstic de càncer de l’escriptor. Hustvedt no presenta la seva vida matrimonial com una relació idealitzada, sinó com una convivència amb desacords, silencis, complicitats intel·lectuals i una lectura constant de les obres respectives., amb el sentit crític que cadascú tenia de les obres i articles que l’altra anava fent.
Entre les idees centrals hi ha la desaparició del que Hustvedt anomena la identitat construïda entre dues persones que no anul·la les individualitats, però que deixa de tenir existència física quan una d’elles mor. El llibre reflexiona, així, sobre la memòria, el pas del temps, la identitat de qui sobreviu i la dificultat d’explicar literàriament una experiència tan íntima.
Més enllà del dol i la pèrdua, Siri Hustvedt amplia el relat cap a la història intel·lectual i sentimental de la parella, al voltant del fantasma que encara es passeja per les habitacions de la casa de Brooklyn.
