Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Ruptura i unilateralitat. Res a pactar amb els partits del 155

-Publicitat-

L’espectacle que estan oferint els polítics i partits independentistes és del tot depriment. Incapaços d’arribar a acords concrets per establir una estratègia comuna es llencen desesperadament els plats al cap els uns als altres. Incapaços de representar dignament el 52% dels vots que el poble els ha atorgat. On han quedat les velles proclames? En quin racó del mals endreços heu enterrat l’1 i el 3 d’octubre?

Cal que reflexionem profundament sobre com hem arribat a aquests extrems i de quina manera podem revertir la situació. Des de Catalunya Proposa hem plantejat uns Acords per la Confluència. Consten de 10 punts de mínims per arribar a poder compartir, tot el moviment, una estratègia comuna. En aquest article ens volem referir a dos punts concrets que els nostres polítics hauríem de tenir ben presents en aquests moments. Són el 4t i el 7è punt dels Acords que, tot seguit, intentarem sintetitzar.

-Continua després de la publicitat -

Abans de res, hauríem d’aclarir què és i què representa l’Estat espanyol.

Catalunya potser no és una colònia tal com les hem entès fins ara, però del que no hi ha cap dubte és que l’Estat espanyol actua com un estat colonial i Catalunya en paga les conseqüències con si d’una colònia es tractés.

-Continua després de la publicitat -

L’Estat espanyol no són, únicament, els partits o el govern de torn. L’Estat són les oligarquies, la “casta”, el sotogovern, els estrats funcionarials i burocratitzats. Tots són els hereus directes dels cortesans, servidors de la Corona de segles enrere o dels que van donar suport al feixisme i a la dictadura franquista; o d’aquells que, en l’anomenada transició, van copar i ocupar totes les estructures de l’Estat per tal de controlar el poder (polítics, policies, jutges, militars, funcionariat burocràtic…) i consolidar el règim monàrquic del 78.

La independència i la República catalana, doncs, només poden arribar amb les eines de la democràcia i la lluita no violenta i a través d’un acte de ruptura amb l’Estat espanyol, la seva monarquia i el règim del 78. I la ruptura sempre és unilateral.

Sovint es parla de l’eix nacional i de l’eix social. El moviment independentista hauria d’assumir d’una vegada per totes, i així ho entén perfectament l’Estat espanyol, que la lluita per la independència i la instauració de la República catalana no va de dretes ni d’esquerres.

L’independentistame hauria de ser al més transversal possible i només distingir entre el que són les “castes” paràsites, immobilistes i dictatorials enfront dels ciutadans demòcrates, innovadors, progressistes i lliures.

Considerem, doncs que és un error plantejar, per part d’algunes forces independentistes, la definició d’una estratègia en base a l’eix social i buscar l’hegemonia dels partits d’esquerres. L’estratègia comuna ha de basar-se en l’eix nacional i l’anirem forjant amb qui la vulgui fer i no es pot esperar a l’acceptació per part de tots els actors implicats. Es tracta d’evitar l’enfrontament, entre independentistes, i avançar a través d’acords sobre punts concrets (acords mínims) perfectament consensuables.

Només hi ha una línia vermella. Tot el que haguem de fer és totalment incompatible fer-ho amb els partits que estan clarament en el front unionista i que van signar, per activa o per passiva, l’aplicació de l’article 155. Partits que han estat directament culpables o còmplices de tota la repressió exercida contra els catalans l’1 i el 3 d’octubre, dels empresonaments, de l’exili i dels més de 3.000 represaliats dels de finals del 2017. Responsables, també, de la intervenció de la Generalitat, de prohibir la investidura del president Puigdemont o dels posteriors candidats a la presidència. Culpables o còmplices de la farsa judicial contra el procés, de la inhabilitació del president Torra i de tots els judicis pendents que encara hi ha, així com de l’actuació del Tribunal de Comptes. Tots plegats representen el Règim del 78 i, consegüentment, l’Estat espanyol, les classes financeres dominants i l’Íbex 35.

Aquest front unionista culpable o còmplice  de totes aquestes accions repressives contra el poble català estan més que identificats: PSOE, PP, Comuns, Ciutadans i Vox. No es pot pactar res de res amb aquests partits. Són i representen el front repressor de l’Estat espanyol. Són l’enemic. els que, a nosaltres, ens tracten com els seus enemics.

Des de Catalunya Proposa diem que aquesta unitat s’ha d’anar teixint des de la base, des de grups d’organització territorials que han de desbordar la posició conservadora dels  partits i ha de buscar la suma i no la divisió motivada només per plantejaments partidistes.

Catalunya Proposa

 

- Publicitat -

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Més opinió