Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Què motiva als nostres polítics…?

-Publicitat-

»Motivació«. Etimològicament, »movere, moviment«. Col·loquialment, »el que mou« cara a un objectiu. És la primera »competència« avaluada en selecció. És »motor« de la conducta. Sempre pregunto: Per què va triar la seva professió, opta a aquest lloc? Les respostes, no sempre sinceres, diuen molt. Què impulsa, »realment«, als qui han liderat, lideren, aspiren, a ser líders polítics a Catalunya?

iDes de la transició, grans canvis. 1971: Es demanava: »Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia». 2021: Ni llibertat, ni amnistia, ni Estatut. Com avaluar als diferents líders, partits, polítics de llavors a ara? Qui ho ha intentat; qui, impedit?

Motivacions? Que diagnostiqui el lector.

-Continua després de la publicitat -

En selecció d’alts directius utilitzo diferents recursos. Un, de McClelland. Aquest prestigiós psicòleg analitza el comportament dels qui »lideren moguts« per necessitats de…

AFILIACIÓ. Orientats a agradar al seu equip, a dir el que es volen escoltar. Desitgen ser acceptats, populars, admesos. Busquen bones relacions, satisfer. Teòricament orientats al benestar general però a curt termini. Rebutgen arriscar-se, la incertesa. Intenten crear i mantenir fidelització. S’orienten a »tasques« realitzadores, a »bon clima interpersonal«. Populistes.

-Continua després de la publicitat -

PODER. Persones ambicioses, competitives, sovint egoistes. Volen guanyar per i per a elles mateixes. Desitgen decidir, ordenar, manar; influir en els altres; imposar les seves idees, models. Minoria, per a beneficiar als altres. Majoria, per l’objectiu personal, confessat o no, a través del “comandament”. Impositius en les seves idees, sistemes. Excloents amb qui impedeixi o no comparteixi. Exigeixen submissió, fidelitat, respecte. Autoritaris. Dèspotes il·lustrats.

ASSOLIMENT. Motivats per objectius importants, transcendents, que requereixin desafiament. Arrisquen, calculen, planifiquen, es concentren en metes estratègiques. Solitaris o amb poc equip, però competent, funcional. Busquen els millors resultats. No temen responsabilitzar-se. Per a “aconseguir” intenten optimitzar la “afiliació” i un “poder” suficient però sense conflicte determinant. Orientats a Excel·lència.

En quin segment situar als nostres polítics? Què “demostren” els resultats de “avui, aquí”? Si valorem per “clima” en i de la societat catalana i “resultats”, els “millors possibles” per a aquesta, què creiem que ha “motivat” als diferents líders i partits polítics que han governat, governen, Catalunya? Tots diran que al “assoliment”. Quin assoliment? El del seu lloc i partit, ideologia… o el millor per a tota Catalunya com “subjecte”, per a tots els seus habitants?

Et pot interessar  Els comuns, sobre la tramitació de la ILP per declarar la DUI: "Catalunya no està aquí, al 2024 som en un altre moment"

Quins eren, són, els objectius irrenunciables que havien de materialitzar?

Per a la majoria: 1: Màxim nivell de vida pel que Catalunya genera. Sanitat, educació, treball, infraestructures, desenvolupament, competitivitat, etc. 2: Democràcia real. Equiparable als Estats referents en democràcia. Plena autogestió. Decidir. 3: Justícia social avançada. Màxima prestació a tots els nivells. 4: Identitat: Catalunya, subjecte polític per la seva pròpia història, cultura, llengua. 5: Dignitat! Rebre el tracte objectiu i subjectiu que mereixen els seus habitants. Quin és el balanç, avui, d’aquestes metes …? Aquí estan els fets. Causa crítica d’ells?

Ara…? Transició: tots, a Catalunya, compartien model. Des de la qüestionada sentència del Constitucional i la “reacció” de part de la societat catalana, hi ha líders “independentistes” i “dependentistes”. Segons la seva actuació, quina és la seva motivació predominant? Els objectius de la societat continuen pendents. Ni els uns ni els altres han materialitzat les 5 exigències majoritàriament comunes. Els independentistes estan exiliats, en llibertat condicional, “intervinguts”, resignats. Els  dependentistes no aconsegueixen res dels seus partits espanyols. Ni defensen ni representen als seus propis votants. Resultat i clima? La societat catalana segueix seriosament perjudicada. Intervinguda.

Solucions?

No s’anuncien. El model està demostradament esgotat. Continua el que Asimov  qualifica de “incompetència”: la violència dels governants a Espanya. Ni una sola rectificació que solucioni el conflicte. Continua la falta de projecte i lideratge en el segment independentista. Continua la divisió, la incapacitat, dels governants a Catalunya. Independentistes i dependentistes.

Einstein: “Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”. S’haurà de dir:

Si busques resultats diferents, no ho intentis amb els mateixos”?

Experts en Excel·lència aconsellen “Base 0 i planificar des d’aquest”. Què ha de MOTIVAR a “nous” líders per a materialitzar aquests valors irrenunciables? millor qualitat de vida, democràcia com a república independent, justícia social, identitat, dignitat!

O potser cal preguntar-se. que motiva als votants…? De veritat volen aquests objectius per a les seves famílies…? Són els qui trien als polítics!


Què motiva als polítics, què als votants? Afiliació, poder, assoliment…? Què és el coherent…?

Joan Manzano –  Consultor

 

- Publicitat -

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Més opinió