Dimarts, 26 de gener de 2021 - Edició 915
La República

O tornem a una estratègia independentista o el futur és del PSC

Joan Fuster la clavava amb aquell “O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble”

Carles Herèdia
Carles Herèdia 10/01/2021
Salvador Illa i Miquel Iceta a la seu del PSC.

El mal està fet i ja no podem tirar enrere. Donar ales i credibilitat al PSOE, amb tot el que havia costat que gran part de la societat catalana assimilés que era essencialment el mateix que el PP, no només ha afectat al front exterior de l’estratègia independentista, sinó que també a l’interior, amb un PSC disputant-se ja el primer lloc a les eleccions catalanes.

L’estratègia de la reculada i del seguidisme al PSOE, encapçalada principalment per ERC amb el suport del seu entramat mediàtic i acadèmic de partit, ha resultat un fracàs estrepitós. No només no han aconseguit cap concessió, ni la més mínima, on aferrar-se, sinó que han reforçat el projecte del PSOE a Catalunya en detriment del seu propi partit.

Quan semblava pràcticament impossible que ERC no guanyés unes eleccions amb un espanyolisme trencat i dividit i l’espai hereu del puigdemontisme amb múltiples escissions i després d’haver-se penjat la llufa de la Conselleria d’Interior, la tendència de les darreres d’enquestes ens aboquen a un escenari on PSC i JxCat s’acabaran jugant el primer lloc. Només un daltabaix de darrera hora podria capgirar aquesta tendència.

Sigui com sigui, l’independentisme ha de reconstruir la seva estratègia. Aquesta proposta de Front Ampli per pidolar formar govern amb qui queda dels Comuns, un espai en descomposició copat pel seu sector més trepa i conformista i que sempre que han tingut oportunitat s’han situat al costat de l’Estat i el Règim del 78, no té cap mena de sentit. Encaixa perfectament en el pensament bonista i “loser” de part de l’independentisme de partit, però no té cap mena de mentalitat guanyadora. Justament el que s’ha de fer és apropar-se als seus votants i no a una classe dirigent ja de per sí desacreditada. I això és fa amb la pràctica i l’acció, amb un 1-O o una Urquinaona, i amb expectatives de canvi real en comptes de lamentacions. Això sí que és ampliar la base.

Reconstruir l’estratègia vol dir tornar a sumar complicitats i a generar il·lusió. Vol dir que els elements tòxics d’aquests partits i els apòstols de l’estratègia actual, i en podríem anomenar uns quants, facin un pas al costat i assumeixin els seus errors. Vol dir foc nou. Vol dir tornar a preparar-se per a combatre l’Estat en totes les seves formes i recuperar aquell esperit de l’1 d’octubre. Perquè desenganyem-nos, tot el que no sigui un govern format per independentistes vol dir un govern liderat o influenciat pel PSC. No hi ha cap altra suma viable. Estem condemnats a entendre’ns.

Sona molt a tòpic, però és que Joan Fuster la clavava amb aquell “O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. I per recobrar aquesta unitat d’acció i d’estratègia, hem d’alliberar-nos de tot allò que ens ha fet arribar a l’atzucac actual.

Relacionats