Dimarts, 22 de juny de 2021 - Edició 1062
La República

L’Hermitage, Barcelona calling Ada Colau

Cregui’m, dir no a les inversions, quedar-se tant ample i plorar per la factura social és el pitjor que pot fer. Perquè no s’entén de cap manera. Barcelona Calling Ada Colau, arremangui’s i governi. Molta sort.

Cesc Iglesies
Cesc Iglesies 04/06/2021
Imatge del projecte de museu Hermitage a Barcelona | EP

Benvolguda Alcaldessa, permeti’m adreçar-li una carta a propòsit de l’Hermitage amb el so del London Calling de The Clash. Disculpi el rodolí però fa sis anys que dura la polèmica i no ha estat fins que hem entrat en una situació de descontrol que s’ha començat a debatre a flor de pell. He llegit els informes que desaconsellen una inversió de 50 milions que no apareix pas cada dia, i em queda la gran pregunta del milió per respondre que li formularé més endavant.

Puc estar d’acord que el projecte plantejat que hem conegut els ciutadans té arestes, i fins i tot algunes de greus. Que només 3.000 m2 d’un total de 16.000 siguin els que es destinarien a sales d’exposició museística -i que no tindria voluntat d’albergar cap fons permanent- evidentment fa pensar que no és precisament l’impacte cultural el que es busca, sinó un retorn a la inversió privada a partir dels drets sobre la pastilla actualment més preuada del litoral del Port de Barcelona. Probablement per omplir-la de restaurants, locals comercials, terrasses i qui sap si d’oci nocturn. Risc evident d’especulació que ves a saber cap on derivaria amb els anys.

Així mateix, la connexió instantània volguda pels inversors és la d’un ramat ingent de creueristes que passin en fileres per la caixa del museu i la botiga, i que ja ni entrin a la ciutat perquè puguin tenir a una passa l’accés al seu parc temàtic d’oci diürn i o nocturn.

I arribo a la pregunta: Si la inversió franquiciada de l’Hermitage no és digna de ser en la pastilla de terreny més preuada de la nova bocana del Port de Barcelona, què coi pensa vostè que hi ha d’anar? Un camí de ronda? Un passeig de mar buit? Un mercat de pagès o un palo market ben cool? Uns nous encants marítims? Un operador municipal de geladeries, amb cinema i tagliatella? I seria tot això realment millor que la icona d’un Hermitage de Toyo Ito? Alcaldessa, sisplau, quin és el seu model turístic de Barcelona?

M’ha semblat que per les xarxes socials el seu partit deia que calia fer-hi un centre d’innovació per crear llocs de treball sostenibles?. És tot el que se li acut de fer a primera línia de mar?

On és la seva capacitat d’abordar una qüestió clau de la ciutat i d’utilitzar la seva força institucional per conduir el projecte de l’Hermitage a bon port?

El projecte de l’Hermitage ha de passar de ser un projecte privat amb ànim especulatiu a un projecte de cooperació pública privada d’èxit que generi il·lusió, riquesa, impacte cultural i més lluminositat al cap i casal del país. I això es fa arremangant-se fort. Amb valentia, sense prejudicis ni anant a la defensiva.

El Govern de Barcelona hauria d’estar en condicions de propiciar una gestió efectiva i responsable de l’oportunitat i aconseguir un magnífic arrelament d’un museu top internacional com és l’Hermitage a l’ecosistema cultural i turístic de la ciutat. I tal deixadesa del Consistori no ha permès ni tant sols poder exigir que es mirés seriosament el Fòrum o les Xemeneies del Besòs com a emplaçament, on realment un projecte d’aquesta envergadura seria aigua de maig a tots nivells. Que cal implicació pública per generar confiança als inversors? Doncs d’aquí plora la criatura i la ciutadania de Barcelona.

Perquè en la post pandèmia no es pot pretendre abordar una factura social tant immensa dient no a les inversions. La realitat econòmica i la realitat social són dues cares de la mateixa moneda i vostè se n’ha fet farts de dir-ho. Cregui’m, dir no a les inversions, quedar-se tant ample i plorar per la factura social és el pitjor que pot fer. Perquè no s’entén de cap manera. Barcelona Calling Ada Colau, arremangui’s i governi. Molta sort.

@cesciglesies   Economista