Dissabte, 28 de novembre de 2020 - Edició 856
La República

Havíem de restituir el govern legítim…

I acabem restituint la persona que volia detenir tots els seus membres, en un exercici d’hipocresia política de la majoria independentista

Joan Puig
Joan Puig 14/11/2020

I acabem restituint la persona que volia detenir tots els seus membres, en un exercici d’hipocresia política de la majoria independentista. 

I el Major Trapero els ho agraeix amb un discurs en el qual no amaga res: reconeix que a l’1-O es va equivocar en permetre un perfil baix dels Mossos i que segurament va tardar a aplicar el pla de la cúpula policial per detenir el govern legítim del president Puigdemont. Sort del Col·lectiu de Mossos Guilleries que parla clar.  

Aquesta que està a punt d’acabar era la legislatura de la restitució del govern legítim i s’acabarà sense el president Torra i sense la restitució de cap membre del govern. Cada dia som més autonomia i menys independència. Cada dia som més Espanya i menys República Catalana. La repressió ha liquidat els lideratges dels partits independentistes i ha fet desaparèixer la majoria d’opinadors independentistes de les tertúlies i programes dels grans mitjans de comunicació. 

A poc a poc es va teixint un relat que obvia la fita de l’1-0, i també el 3-O. Els polítics han comès l’error, o ho han fet expressament sense dir-ho, que la independència és una quimera que només ens porta patiment i presó. A més, amb l’excusa de la pandèmia, ens diuen que la mare i el pare Espanya ens ajudarà i ens acompanyarà en la sortida a la més gran crisi econòmica i social que, dins d’Espanya, sempre acabem pagant els territoris dels Països Catalans, que són el graner amb el que el govern espanyol paga les seves festes. 

El nomenament de Trapero és la mostra de la manca de full de ruta independentista, on els consellers dels dos partits celebren amb entusiasme i sense pudor aquest nomenament que, com va dir un “unionista” recalcitrant que té espai a la televisió pública, “amb el nomenament de Trapero, ara els independentistes ho tenen més difícil”. 

I mentre existeix unitat del govern en el nomenament del Major Trapero, els mateixos partits del govern se segueixen “matant” a les xarxes socials i als mitjans de comunicació en una guerra civil independentista que fa les delícies d’aquell “savi espanyol” que ja ho va anunciar que passaria, de nom Aznar. Solament faltava que les diferències s’esbombessin al Congreso de Madrid. Dues forces independentistes barallant-se a Madrid és la paradoxa més absurda quan no fa tant es deia que no s’hi havia d’anar a fer res.  

Si un miracle no ho arregla o d’una vegada per totes, els líders de la revolució catalana com Puigdemont i Junqueras no signen un acord guanyador cap a la independència, aquella revolució que va il·luminar la vella Europa s’anirà apagant i aniran tornant “els Traperos” de torn camí un nou període d’autonomia espoliada que farà feliç a tots els unionistes i autonomistes. Cada cop va quedant més clar que l’obstacle més gran per a la independència és l’autonomia. 

 

 

 

 

Relacionats