Diumenge, 25 d'octubre de 2020 - Edició 822
La República

En Jaume, en Pablo i Bertolt Brecht

Jaume, Pablo, el meu País, Catalunya, tingueu per segur que aixecarà el vol. Salut i República

Joan C. Marzo
Joan C. Marzo 15/05/2020

Aquest dies, en Jaume Asens feia una piulada en castellà, com no podia ser d’altra manera, en la que declarava: ‘Las víctimas de Billy el Niño siguen siendo actuales. Le vamos a retirar sus honores a título póstumo por una cuestión de justicia y dignidad. Hoy anunciamos una PNL (Proposició No de Llei) que registraremos en las próximas horas’. Els uns diran que aneu amb les calces ben cordades, els altres, com jo, que teniu molta fressa i poca endreça!

En una entrevista a ‘Las Mañanas’ de RNE, manifestava: ‘Estamos trabajando con el PSOE para cuando lo antes posible […] y podamos presentar la iniciativa legislativa que sirva para poner fin a esa vergüenza, tenemos una deuda pendiente con las víctimas del franquismo […] y tiene que ver con el derecho de las víctimas retirar esas condecoraciones, esas medallas a policías, exfuncionarios y autoridades franquistas…’

Senyor Asens, a més d’advocat és diputat del Congrés. Jo no sóc polític (per sort) per tant m’agradaria que m’expliqués, ras i curt, com ho faran, ja que l’article 12 del BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS Serie B Núm. 66-1 30 de julio de 2019 Pág. 5 disposa el següent:

Artículo 12. Retirada de recompensas previstas en la Ley 5/1964, de 29 de abril, sobre condecoraciones policiales, y de la Ley 19/1976, de 29 de mayo, sobre creación de la Orden del Mérito del Cuerpo de la Guardia Civil. Las recompensas concedidas con anterioridad a la entrada en vigor de esta ley al amparo de la Ley 5/1964, de 29 de abril, sobre condecoraciones policiales, y de la Ley 19/1976, de 29 de mayo, […] No procederá la revocación cuando el beneficiario de la recompensa hubiera fallecido.

Senyor Asens, vostès es posen gallarets al cap, però a mi se’m cauria la cara de vergonya! A ulls veients, no és que el franquisme hagi gaudit d’impunitat fins ara, encara la gaudeix. I tant vostè com jo sabem que això ho ha permès el Règim del 78; és a dir, els Governs de Suárez, Calvo Sotelo, Aznar, M. Rajoy, però també els de Felipe González, Zapatero i ara Pedro Sánchez, els seus socis de Govern. Els mateixos que van defensar el ’A por ellos’ o el 155 (Joan Coscubiela, Lluís Rabell, Jèssica Albiach) i ara condecoraran amb una medalla retributiva de per vida a tots els assassins que van venir a atonyinar-nos l’1-O.

Arran de la mort de l’activista i pres polític Chato Galante, (torturat pel policia de la Brigada Político-Social Antonio González Pacheco, ‘Billy el Niño’) hem pogut veure a les xarxes diferents declaracions de membres del Govern espanyol. Per exemple, la ministra Irene Montero deia: ‘Nos ha dejado Chato Galante. Compañero querido, aquí sigues junto a tantas y tantas que no vamos a olvidar que somos gracias a personas como tú, que no dejaste un solo día de poner el cuerpo en la lucha por la vida. Así se lo contaremos a nuestros hijos. Hasta siempre.

El ministre Alberto Garzón manifestava: ‘Desde Izquierda Unida queremos dar nuestras condolencias a la familia, amigos y compañeras de Chato Galante, luchador antifranquista, preso político y luchador infatigable contra la impunidad de los responsables de la represión franquista. Que descanses en paz.’

També s’ha manifestat el vicepresident Pablo Iglesias: ‘El COVID-19 se ha llevado a Chato Galante, combatiente por la libertad, preso político de la dictadura, luchador por la justicia universal y contra los torturadores, uno de los imprescindibles de Brecht. Se me rompe el alma. Hasta siempre compañero.’

Senyor vicepresident Pablo Iglesias, dedueixo que fa referència al Bertolt Brecht que diu: Molts jutges són absolutament incorruptibles; ningú no els pot induir a fer justícia. Una bona ironia que podem aplicar a la condemna injusta que pateixen tant els presos polítics o els exiliats catalans com els joves del ‘Cas Altsasu’.

Senyor vicepresident Pablo Iglesias, dedueixo que fa referència al Bertolt Brecht que diu: ‘Estar contra el feixisme sense estar contra el capitalisme, rebel·lar-se contra la barbàrie que neix de la barbàrie, equival a reclamar una part del vedell i oposar-se a sacrificar-lo’. En el vostre cas les parts del vedells són les poltrones?

Senyor vicepresident Pablo Iglesias, dedueixo que fa referència al Bertolt Brecht que diu: ‘Primer és el menjar i després la moral. La política no serveix de res si les qüestions bàsiques no estan solucionades’. Les qüestions bàsiques dels vostres socis estan més que solucionades. Parlem d’un PSOE amb més de 130 casos de corrupció que superen els 125.000.000.000€

Senyor vicepresident Pablo Iglesias, dedueixo que fa referència al Bertolt Brecht que a ‘Ulm 1592’ diu:

­­Obispo, puedo volar

le dijo el sastre al obispo.

Verás qué bien se me da.

Y se subió con dos trastos

que a las alas asemejaban,

decidido, al campanario.

Todo eso es falsedad

dijo del sastre el obispo.

El hombre no nació pájaro.

Jamás logrará volar.

El pequeño sastre ha muerto

dijo la gente al obispo.

Fue una locura. Las alas,

al caer, se le quebraron.

Y se estrelló contra el duro,

duro suelo de la plaza.

Que repiquen las campanas,

todo era falsedad

dijo el obispo a su pueblo.

El hombre no nació pájaro,

jamás logrará volar.

Jaume, Pablo, el meu País, Catalunya, tingueu per segur que aixecarà el vol. Salut i República.

Joan C. Marzo

 

 

Relacionats