El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de maig torna a fregar l’esperpent polític.
Segons l’organisme públic, el PSOE guanyaria les eleccions amb un 36,2% dels vots, mantenint un avantatge d’11,3 punts sobre el PP (24,9%). Una dada que xoca directament amb la lògica de qualsevol analista: si el govern tingués realment aquesta distància en plena crisi, el president ja hauria premut el botó vermell de l’avançament electoral per liquidar l’oposició. Ningú amb aquests números a la mà es quedaria de braços creuats.
L’explicació d’aquest miratge demoscòpic té trampa cronològica i cuina de laboratori. El treball de camp es va tancar el 18 de maig. Això vol dir que la fotografia del CIS neix completament caducada i fora de la realitat actual. L’enquesta es va fer just abans que esclatessin les dues bombes polítiques més destructives de la legislatura: la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero pel ‘cas Plus Ultra’ i l’espectacular entrada de l’UCO a la seu socialista de Ferraz per investigar Leire Díez.
Mentre l’organisme oficial es dedicava a recollir dades durant la campanya andalusa, el país s’enfrontava a la crisi de l’hantavirus i al judici de les mascaretes d’Ábalos. Tot i aquest desgast evident, el CIS opta per dibuixar un panorama idíl·lic per als socialistes. Mentrestant, l’oposició de dretes continua la seva tendència a l’alça, amb un PP que retalla distàncies (24,9%) i un Vox que es dispara fins al 16,2%. A l’esquerra del PSOE, Sumar es desinfla de nou (5,7%) i Podem amb prou feines respira (2,5%).
En definitiva, estem davant d’una enquesta de ciència-ficció que utilitza fons públics per generar un estat d’opinió artificial, desconnectat de la gravetat dels darrers escàndols judicials.
El problema principal que jo hi veig ès la quantitat de gent desinformada o mal informada com amb aquesta enquesta que acaben creient-s’ho. Altra cosa que també influeix, ès la quantitat de gent estrangera amb dret a vot.