Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

Els indults són la prova evident que només tindrem amnistia amb la independència

preparar-nos per l’embat amb l’estat d’una manera intel·ligent i agosarada, recuperant la unilateralitat de manera ferma i l’única manera de forçar una veritable taula de negociació

Joan Puig
Joan Puig 25/06/2021
Vista general de la primera reunió de la taula de diàleg entre el govern espanyol i els representants del Govern i el Parlament de Catalunya al Palau de la Moncloa el 26 de febrer del 2020. (Horitzontal)

Ahir va ser un dia feliç per als presos polítics, les seves famílies i la bona gent independentista, però els indults, de la manera que s’han donat, tard, parcials, reversibles i envoltats d’amenaces, també mostren definitivament que no podem esperar res més de la taula de diàleg: ni amnistia, ni dret a l’autodeterminació.

La majoria de la gent ho veu, ho té clar, i es pregunta què faran la classe política independentista i les entitats de la societat civil davant del fracàs de la taula de diàleg, que ben segur es farà palès en els dos anys de pròrroga sorgits del pacte amb la CUP: els aprofitaran per recuperar les confiances perdudes entre els líders polítics de Junts i ERC i per preparar l’embat amb l’estat? O seguirem pel camí de l’individualisme, a veure qui “ho fa millor”? Si no aprofiten aquests dos anys, seguirem en una guerra civil dins l’independentisme, encara més cruent, i la trencadissa pot ser per a molts anys.

Ha passat molt desapercebut el fracàs de la recollida de signatures a favor de l’amnistia: només se n’ha obtingut 200.000, amb tota la moguda i l’esforç fet. És una prova evident que la gent sap que Espanya mai no donarà una amnistia, i molt menys als catalans. En el seu món, sota la seva unidireccional òptica, mai no ens “perdonaran” el que vam gosar fer, votar la nostra autodeterminació i guanyar la votació. S’ho van veure perdut, ho tenen entre ull i ull, i per això han jugat amb els indults forçant el patiment als presos polítics i les seves famílies.

I mentre que l’independentisme intenta, sense acabar-la de trobar, una sortida unitària, el govern espanyol de torn segueix utilitzant l’estat contra l’independentisme: la setmana vinent, el Tribunal de Cuentas robarà a més de 40 persones vinculades al moviment independentista i els buscarà la ruïna econòmica. En qualsevol negociació seriosa d’un conflicte, el primer que s’exigeix és aturar les hostilitats, i l’actuació d’aquest misteriós, parcial i opac organisme és tant o més hostil que la violència física. L’independentisme sempre ho ha fet: davant d’una mínima opció de negociació ha frenat les seves iniciatives, però l’estat espanyol no. Ben al contrari, davant d’un moment de calma o ressituació, els que ha fet és reforçar la repressió contra les classes populars i l’independentisme. És increïble que la guerra bruta de l’estat encara no hagi fet reaccionar la classe política independentista sinó que, a l’inrevés, la guerra bruta del govern espanyol malauradament provoca un increment de la guerra civil independentista.

Només tenim una sortida: preparar-nos per l’embat amb l’estat d’una manera intel·ligent i agosarada, recuperant la unilateralitat de manera ferma i l’única manera de forçar una veritable taula de negociació entre els governs de Catalunya i Espanya per exercir democràticament el dret a l’autodeterminació sorgit de l’1-0 és en terreny neutral, és a dir, a través de canals internacionals.