Divendres, 18 de setembre de 2020 - Edició 785
La República

Els catalans no tenim rei

Abans de convocar eleccions, cal que exigim una trobada dels partits independentistes i les entitats civils i que pactin un full de ruta guanyador. Que no s’aixequin de la taula fins a aconseguir-ho

Joan Puig
Joan Puig 05/08/2020

Aquest és un dels lemes històrics de l’independentisme i resulta que els mitjans de comunicació, el govern, els partits polítics, els opinadors, i les entitats de la societat civil estan capgirant-lo. De cop i volta, resulta que els catalans sí que en tenim, de rei, i tots s’apleguen per focalitzar-se en intentar salvar una Espanya, suposadament republicana, malgrat que constantment es va demostrant que, diem el que diem, aquesta Espanya quasi no existeix i que, sobretot, cada dia deixa ben clar que no vol ser salvada per cap república espanyola: “graciasmajestad” ha estat trending tòpic a l’estat.

 

Els que s’indignen amb la monarquia o en demanen un referèndum segueixen pensant en clau espanyola, segueixen segrestats. Una república espanyola tampoc ni de lluny no resoldrà, la història ens ho ensenya, cap mena “d’encaix” de Catalunya dins d’Espanya. No pot ser que s’utilitzi el rei dels espanyols per seguir fent un “processisme” que va debilitant el veritable independentisme. El rei i la monarquia dels espanyols no és el nostre problema, el rei i la monarquia no activen el 155 ni la fiscalia contra l’independentisme, el rei i la monarquia espanyola és pura corrupció permesa pels diferents governs espanyols del PP, PSOE i ara Podemos i els Comuns.

 

Efectivament, els darrers a apuntar-se a la festa són Podemos i els Comuns. Nascuts arran del 15-M per fer la revolta a l’estat, al final han resultat ser els imprescindibles elegits per matar el mateix 15-M. I, mentrestant, han intentat aturar l’independentisme per la via del populisme, una estratègica històrica que ja va fracassar quan ho va intentar el seu mentor espiritual, Alejandro Lerroux.

 

L’octubre del 2017 Espanya va tremolar. Estaven acollonits, segons han reconegut alguns dels gestors espanyols d’aquells dies, i van respirar a partir del moment que el sanedrí independentista va decidir aturar-se en ares d’una suposada mediació internacional. Ara no podem repetir el mateix error: cal que l’independentisme es rearmi davant la greu crisi d’estat que té el règim del 78 i n’aprofiti les debilitats per pactar un full de ruta unitari per definitivament derrotar el règim sorgit de les acaballes del franquisme, que només ens vol com a la seva principal colònia de la qual obtenir-ne profit.

 

Encara hi som a temps de guanyar i de fugir. L’imperi espanyol està en decadència i, o trenquem els vincles d’una vegada o serem engolits per un “Titanic” que es va enfonsant econòmicament i democràticament. L’escàndol de la fugida del rei dels espanyols té un abast mundial i la culpa és del govern espanyol que ho ha permès. Com podem esperar negociar amb un govern que prevarica per intentar salvar una monarquia decrèpita com la dels Borbons?

 

Abans de convocar eleccions, cal que exigim una trobada dels partits independentistes i les entitats civils i que pactin un full de ruta guanyador. Que no s’aixequin de la taula fins a aconseguir-ho. Si l’independentisme vol guanyar, que s’ho treballi, que presenti als seus electors un pacte per derrocar el règim del 78 i guanyar la República Catalana.

Relacionats