Edició 2264

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 06 de octubre del 2024
Edició 2264

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 06 de octubre del 2024

Doncs resulta que no tenien tant sentit de l’humor

Aquesta opinió segurament no agradarà, perquè hi ha opinions que no agraden, com també hi ha humor que no agrada. Potser és que en el fons no eren ni tan graciosos, ni tan tolerants

-Publicitat-

Fa molts anys que sentim allò que els catalans no tenim sentit de l’humor i que els andalusos són una cultura que té l’humor com a bandera i que són “mu salaos”. Doncs bé, sembla que no és així, perquè no toleren que es pugui fer humor sobre ells o els seus símbols. En canvi, troben molt gracioses les xirigotes de Cadis que es mofen, entre d’altres, dels catalans com ha passat en algunes edicions, o bé troben d’allò més graciós i simpàtic afusellar un ninot amb la cara del president Puigdemont.

Aquesta setmana sembla que s’han posat una mica histèrics perquè s’ha fet un gag en un programa de TV3 sobre la verge del Rocio (programa que la setmana anterior feia un gag de l’exiliada independentista Clara Ponsatí). Un programa d’humor. Però llavors, no va sortir ningú de Ciudadanos com en Nacho Martin Blanco a dir que era una vergonya el gag sobre la Clara Ponsatí, però avui surten indignats a posar el crit al cel.

-Continua després de la publicitat -

Fa molts anys que aguantem els lletjos d’una part de la societat que des que van arribar, no tan sols no van fer cap esforç per integrar-se, sinó que van convertir en minoria la nostra llengua i cultura a nombrosos municipis de Catalunya. Només cal fer un tomb per l’àrea metropolitana de Barcelona o Tarragona per veure fins al punt de substitució cultural i lingüística que s’ha arribat des de l’arribada d’aquella immigració que va venir de forma massiva els anys seixanta. Recordeu que fins i tot, en democràcia, van arribar a crear un “Partit Andalusista” a Catalunya, una mostra més de la bona integració a la terra que els va acollir, oi?
Però és que a més, encara hem d’aguantar frases com aquella de “hemos venido a levantar Cataluña”. A tots aquests els faig una pregunta: quin futur tenien a la seva terra? Per què van venir aquí a “levantar Cataluña” quan podien haver aixecat i fer pròspera la seva terra? No serà que no tenien cap futur i que van venir per necessitat o simplement per supervivència?

Però a més, ens volen donar lliçons des d’una de les comunitats més subvencionades i que ha rebut més diners de la “solidaritat entre comunitats” (que més que una solidaritat és un espoli i un robatori a Catalunya). A més, la comunitat autònoma amb el tant per cent d’aturats més elevat, amb el tant per cent d’abandonament escolar més elevat, on els governs autonòmics acumulen els casos de corrupció més grans (no recordeu els ERE?)… però el que els preocupa és que en un programa d’humor es faci humor.

-Continua després de la publicitat -

Diantre, ells que presumien tant de ser graciosos, resulta que hi ha coses que no els fan gens de gràcia.
Realment, com a societat el que haurien de fer és reflexionar. Perquè no sé si seran graciosos o no, però catalanòfobs ho són una estona. Els catalans hem hagut d’aguantar comentaris ignominiosos sobre nosaltres que s’han fet des de dirigents andalusos, des dels seus governs. Comentaris constants de mofa cap al nostre país, siguin de dretes o esquerres. O és que no recordeu com el sr. Alfonso Guerra presumia en el seu moment d’haver-se “cepillado el Estatut”?

I ara tenen la gosadia d’obrir “ambaixades” a Catalunya amb l’objectiu de lluitar contra l’educació en la llengua pròpia del país. Us imagineu què dirien si els catalans obrissin ambaixades allà per lluitar contra l’educació en castellà?

Però sembla que ells poden ensenyar els seus nens a vestir com a legionaris, a portar banderes d’Espanya… però no hi ha cap adoctrinament.

Ells poden sortir fanàtics per Setmana Santa a xisclar i cridar floretes a una figura que passegen pels carrers, en alguns casos fins i tot fent mal a nens per acostar-los al màxim per tocar la verge (només cal que busqueu imatges), o plorant perquè no la poden treure per la pluja… però els malvats som nosaltres.

Ja està bé de demanar perdó per tot, de no poder ser lliures ni amb l’humor. No pot ser que els sembli bé fer broma i conyeta sobre els catalans i els independentistes, o sobre com un català parla en castellà, fent mofa de l’accent, però després sobre ells no puguis obrir la boca ni fer cap comentari, ja que corres el risc que algú (sigui de dretes o d’esquerres) et titlli d’andalusòfob. Aprofito per preguntar on eren aquests intel·lectuals quan a diferents llocs d’Espanya, entre ells Andalusia, s’acomiadava la policia al crit d'”A por ellos” en contra dels catalans els dies previs al Primer d’Octubre… però suposo que la catalanofòbia no importa a ningú. De fet, és com un esport nacional que a més dona millors resultats electorals. Tenen una obsessió malaltissa amb Catalunya, amb el català, amb la nostra cultura… que fins i tot els porta a haver de centrar debats electorals amb el que passa a Catalunya en lloc del que passa a la seva comunitat autònoma.

Per acabar, voldria evidenciar la incoherència que des de les nostres institucions (siguin ajuntaments, consells comarcals, o Generalitat) es continuïn subvencionant activitats culturals que no tenen res a veure amb la cultura catalana. Prou de subvencionar i ajudar festes com la “Feria de Abril” o els casals andalusos per simple electoralisme. Per això, que els ajudin els que han de promoure la seva cultura, però no nosaltres. No amb els diners de Catalunya.

Aquesta opinió segurament no agradarà, perquè hi ha opinions que no agraden, com també hi ha humor que no agrada. Potser és que en el fons no eren ni tan graciosos, ni tan tolerants.

- Publicitat -

50 COMENTARIS

  1. Estic plenament d,acord!Mai tantes veritats amb tant poc tros.Pero la culpa, rumiem,ho és nostra. “A bcn no és pot viure amb català “Això ho sento sovint. No és pot pk no volen. Jo MAi m,he trobat amb no poder parlar,ne!
    O sigui k més pebrots i si som a Catalunya, parlem CATALA, amb tothom i a tot arreu. Igualment amb tots els altre temes ,una bona defensa és…un bon atac.Aixo si!!!!Amb humor!!!

  2. A mi sí m’agrada. Com passa moltes vegades per internet, m’ha arribat l’article sense-haver-ho demanat. No coneixia aquesta publicació i tampoc a l’articulista. Però sigui qui sigui, calci del peu que calci, només puc dir allò de: és pot dir més alt però no més clar

  3. Existe catalanofobia.Igual que existe andazulonofobia.Y eso no significa que ninguna de las dos esté bien.Tu mismo eres un portavoz de la segunda.Y además en modo radical.Igual que los a por ellos.Menos mal que sois una minoría de la sociedad española.Si no estaríamos todos calvos,de tanto tirarnos de los pelos

  4. Totalment d’acord. Sempre ens “autoflagel.lem. Seria bo respondre institucionalment, sinó tinguéssim uns polítics més pendents de vots, que de fer més pels ciutadans i la nostra cultura. Flage

  5. El meus pares eren de Còrdoba i anticatalanistes i jo sóc l’ovella negra perquè hem vaig casar amb una dona Catalana jo no vull perdre cap de les dues cultures
    Però sobretot la meva i la meva llengua i jo per edat no vaig poder estudiar en Català “gràcies al dictador”
    Us en recordeu a Antena3 on el “senyor” Albert Boadella va fer mofa de la Moreneta? No vaig veure a ningú de fora de Catalunya dir res tots reien deien que els Catalans no teniem sentit de l’humor, on està ara el seu?
    Com ve dius a l’article prou de subvencions per tota aquesta gent interessada, que va vindre a imposar l’as sebas costums i parlar i si no els agrada el que parlem, les nostres tradicions, etc…
    Sempre poden fer el camí que van agafar per vindre per tornar al seu paradís VISCA CATALUNYA LLIURE
    PD.sobre tot d’ aquesta gent que tant ens estima, bon camí de tornada i adeussiau

  6. Es por dir més alt però tant clar, impossible. Es així i a mes vaig patir un atac de catalanofòbia en un restaurant de Marbella perquè jo i la meva dona parlàvem amb català quan es la nostra llengua de naixement. Un cambrer els va fer callar i ens va defensar!. Ja està bé de tanta humiliació! Demanar perdó?. Ni de conya!.

  7. Ostres, he llegit aquest article al mateix moment que estava llegint el capítol VII de “Homenatge a Catalunya” de George Orwell, on diu: “Ara teníem de veïns, a la línia, una secció d’andalusos. Encara no sé com havien anat a parar en aquell front. L’explicació que circulava més era que havien fugit de Màlaga corrent tan desesperadament que s’havien oblidat de deturar-se a València; aquesta explicació, no cal dir-ho, era la que donaven els catalans, els quals menyspreaven els andalusos com una raça de semisalvatges. Certament, els andalusos eren molt ignorants. Ben pocs sabien llegir i sembla que ni tan sols sabien l’única cosa que a Espanya sap tothom: a quin partit polític pertanyien. Els semblava que eren anarquistes, però no n’estaven ben segurs; potser eren comunistes. Eren uns tipus escardalencs, d’aspecte rústec, pastors o jornalers dels oliverars, potser, amb les cares profundament tenyides pels ferotges sols del sud. A nosaltres ens eren molt útils, perquè tenien una traça extraordinària a cargolar cigarrets amb la picadura espanyola (…)”

  8. Molt bé!!
    Jo soc 50% catalana per part de pare i 50% castellana, per part de mare, però mai i sentit a casa meva res contra una ù altre llengua, ara parlo més català que castellà i als meu net i netes els hi parlo sempre en catalá!! Doncs veig la homofòbia contra el catalá…i al que no li agradi que es posi fulles!!

  9. Posats a riure, podrien caracteritzar-se dues actrius representant les vostres octogenaries mares com a putes barates, guarres i fastigoses, demanant fer una felació als yonkys del Paral.lel dels anys vuitanta a canvi d’un pico d’ Aromes de Montserrat en vena.
    Com una mena de reivindicació de que val la pena parir fills com vosaltres, malgrat l’ofici de les mares.
    Seria per riure i riure sense parar!!
    I amb tot el respecte, eh!!!
    Capullos…

    • Deus aser un català “renegat” hi ha mes un malalt, perque a ningú amb el cap ben posat pensaria aquestes aberracions. En tot cas tot el que has pensat posal la care de tote la teva família sobre tot la teva mare per aber portat al mon un mostre com tu!!!

  10. Salud y República
    Gracias por el escrito lo clavastes soy andaluza llevo muchos años aquí escribir no se lo hablo un poquito el catalán pero cuando me sienten hablar la gente de mi tierra me miran mal

  11. Molt valent, el comunicador com el comentari, genera fàstic de tants covards que tenim entre el polítics catalans.
    Gràcies Albert, algú ho havia de dir, ja està bé.
    Per començar, a prendre pel cul ” La Feria de Abril”, que la subvencioni La Junta.

  12. D’acord amb el contingut general de pell fina dels ofesos, però també diria jo que sigui amb les xirigotes de Cadis, que es associacionisme cultural de vegades molt treballat amb continguts de defensa social, com desde tv3 amb subvencions públiques, buscant audiència d’interès de programa, filtrejant amb la sorna un tant gratuïta en aquest cas, a la “virgen del Rocío”.fa que polaritzar no aporti res com a societat.

  13. Senyors de La República: quina manera de barrejar les coses i fer un trist poti poti de política i de pseudo humor maleducat. La mofa religiosa, el “hi hi, ja ja” de programes com “tot és mou”, sigui “parodiant” a qui sigui és simplement irrespectuós i mal educat. Com a català (per cert, independentista), em dol que en la nostra TV pública existeixin programes que tinguin un nivell tan penós. A més: sabeu, segur, el que vol dir “fent amics” , veritat?….doncs s’ ha de ser una mica més inteligents i no provocar innecessàriament als que ens voldrien uniformitzats dins les espanyes: coses com aquestes els hi ho posem en safata de plata.

  14. Tinc una experiència personal a Andalucía fa uns anys, a un sopar d’empresa van començar a fer acudits de catalans, tothom feia moltes rialles, quan portaven uns quants, algun de bastant mal gust, vaig dir aquesta és la meva, i vaig deixar anar un d’andalusos…… les cares i les rialles es van tornar en cares de mala llet…. no són graciosos, se’n foten de tu i no els fa cap gràcia que els hi tornen, per cert em vaig aixecar i vaig marxar, vaig acabar la meva feina i vaig tornar a casa, casa meva, amb les seves coses però ells poden viure aqui com andalusos i jo no he pogut estar allí de visita, el meu accent em delata

  15. Jo crec honestament, que tot això està més que preparat per poder justificar la intolerància hi l’enveija que no poden evitar ha tot el que sona ha Català, hi algo te ha veure la triunfant película “ALCARRÀS” que ens ha donat ha conèixer per tot el món….Per tant j no cal capficar-se ja que de la seva part fa molts anys que tenim que soportar tota mena de burles hi alusiones de tota mena contra els catalans hi la nostra llengua… Enfin ‘ja els hi passarà ‘…Nosaltres a la nostra…Bon dia Catalunya…

  16. Totalment d’acord amb cada paraula en aquest article, Albert. Jo, com a valencià i que viu al País Valencià, em veig amb la mateixa tessitura. De fa dècades (ja en tinc quasi 51) veig com a poc a poc i sense pausa, ens imposen “tradicions” que no són nostres: la Feria de Abril, les “tamborradas” aragoneses, i la més odiosa dels correbous a la que se li atorguen cada vegada més ajudes de diners públics i administratius amb —a banda de ser més preocupant la tortura animal— l’espanyolisme que eixa xacra comporta, entre altres que a poc a poc van calant i acaben considerant-se com a “pròpies” dels valencians. Em fot molt fàstic!

    Jo sempre pose el mateix exemple: Què passaria si associacions o entitats culturals catalanes al País Valencià proposaren celebrar castells, sardanes o calçotades cada setembre durant tota una setmana per homenatjar la Diada de Catalunya? Doncs que tindríem tot l’espanyolisme i el blaverisme —càncer al País Valencià— fotent bilis i agressions físiques per tal de prohibir-ho.

    Ací encara estem molt pitjor. L’ús del català entre el jovent valencià ha baixat 8 punts els darrers anys, la televisió d’À Punt empra un nivell de català (o valencià) pèssim —no et dic la resta de televisions locals— i ara volen regalar el C1 de català a qui en ESO aprove amb un 7 de nota mitja en valencià. Un despropòsit en tota regla, i això que tenim un tripartit al govern amb un dels socis que ens pensàvem que era nacionalista valencià i que defensava la llengua, com és Compromís.

    En canvi, aquells castellans que provenen de la resta de l’estat de parla castellana, la majoria poden portar tota la vida vivint que no doblen al català, ni tan sols als seus descendents els hi canvia l’accent del lloc d’origen. És que ni parlen el castellà normatiu que ni els entens la majoria de vegades! Però a aquests ni mu! Ells a la seua, que “ancha es Castilla y si falta cojo hasta la playa valenciana”.

    Un merder pertànyer a aquest estat de merda.

    Salutacions //*// País Valencià //*// Països Catalans

  17. El redactor d’aquest article ha picat. Confon al PP amb tots els andalusos, pica i amb les seves afirmacions li dona carnassa als peperos. Això no va de lluita Andalusia – CAT, això va de lluita de partits i aquest senyor contesta sense pensar com un que no s’assabenta de res.
    Catalunya no necessita més lluites que no porten a res, el que necessita es la batalla definitiva per la indepe, plantant-se i plantant cara fins al final i no fent el ridícul amb republiques de 30 segons.

    • Totalment d’acord amb tu. Hi ha massa confusio en l’article i en la gent, els moments històrics q vivim ara. I així no arribarem enlloc.
      El Partit Andalucista, per ex., és andalucista i no espanyolista, com el seu nom indica. Tinc un amic de Sevilla que es va posar molt content quan el “procés” va esclatar pq es pensava que, finalment, els andalucistes podrien fer pinya smb els independentistes catalans per construir estats independents i federats, la república federal, i trencar d’uns vegada amb l’espanyolisme uniformista… És tan ingenu q crec que encara s’ho pensa. I ben trist q sigui una realitat impossible. I ara, amb VOX-PP encara menys.
      Estic molt pessimista, jo, i articles com aquest m’enfonsen encara més. Gràcies per la teva resposta, SantiS

  18. Ells? Qui són ells?
    Ja n’estic ben tipa d’aquestes generalitzscions!!
    Jo, malgrat ser emigrant “espaynola”com em dieu ara, vaig ser de la PRIMERA PROMOCIÓ de professorat de català a secundària, més tard catedràtica de Llengua catalana, i defensora del català com qui més. I ara, d’ença de l’independentisme processista puigdemontià que tot ho enverina, m’he sentit dir més de 2 i 3 vegades coses com ars: “ai, quin nom i cognoms que té vostè, és castellana, oi?” I això dit amb cara de fàstic… O bé, “vostè no és d’aquí, vostè hi viu” . I sí, vaig venir a Catalunya quan tenia 6 anys i en tinc 70, jo em pensava que, amb tot això que explico, ja em podia dir catalana…
    Són tan ignorants que ni s’adonen que un dels meus cognoms és basc i l’altre del Pirineu aragonès… Per a ells, tots som castellans una mica pudents…
    I consti q quan dic “ells” jo no generalitzo. Aquests “ells” castellanofòbics i un pèl ignorants són una minoria, si no fos així jo ja me n’hauria anat cap a una altra banda.
    Ben trist, tot plegat. Entre la catalanofòbia i la castellanofòbia d’unes minories vivim atrapats majories silencioses i algunes persones ho patim.
    Serà l’edat i el cansament, però no veig solució ni llum al final del túnel d’aquesta història.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Més opinió