Divendres, 4 de desembre de 2020 - Edició 862
La República

L’ús del català en l’ensenyament de Dret se situa per sota del 50%

La Plataforma per la Llengua assegura que “la situació repercuteix en el sistema judicial i que l’any 2019, només el 8,5% de les sentències van ser redactades en català”

Avatar
Agències 23/10/2020
Alumnes d'esquenes en una classe a la Facultat d'Economia i Dret de la Universitat de Lleida per examinar-se dels primers exàmens de selectivitat. Imatge del 12 de juny de 2019. (Horitzontal)

L’ús del català en l’ensenyament de Dret és minoritari, tant en els graus com en el Màster d’Advocacia. Així ho conclou un nou estudi sobre la llengua d’ús a les facultats de Dret de la Plataforma per la Llengua. En el conjunt de les universitats catalanes les hores lectives en català al Grau de Dret se situen en el 41,2%. La xifra baixa fins al 31,2% al Màster d’Advocacia. Les dades són lleugerament superiors a les de l’any passat i augmenten 1 punt en el grau i 2 punts en els màsters. Només la UOC permet als alumnes matricular-se a totes les assignatures en català, segons l’anàlisi de l’entitat. La UB representa el 40% de les hores lectives de Dret a Catalunya, i el català només és majoritari en el 13% de les seves assignatures.

L’estudi de la Plataforma per la Llengua també ha detectat que a partir del tercer curs del Grau de Dret, la presència del català comença a decaure substancialment respecte dels dos primers cursos, una tendència que continua al 4t curs i s’accentua al màster. Segons l’informe, la situació és millor al grau que al màster, millor en les universitats públiques que en les privades i també en les universitats de fora de Barcelona que en les de la ciutat.

La Plataforma reclama garantir l’opció de cursar en català els estudis en el seu conjunt i que s’ofereixin grups en català per a tots els horaris, en cas que hi hagi itineraris de matí i de tarda. Alhora, considera que cal assegurar que els estudiants que acabin els seus estudis en Dret a les universitats catalanes tinguin un coneixement ple del llenguatge jurídic en català per poder-se desenvolupar professionalment en aquesta llengua i proposa la creació d’una assignatura sobre català jurídic per avançar en aquest aspecte.

Segons l’entitat, la manca d’ensenyament del dret en català repercuteix després en la situació de la llengua a la justícia, en què l’ús del català és molt baix. Per Plataforma per la Llengua, l’any 2019, només el 8,5% de les sentències van ser redactades en català, mentre que la documentació redactada en notaries i registres mostra un panorama “negatiu”, en què no arriba ni al 10% dels redactats, i només el 13,6% de la documentació registral presentada és en llengua catalana. Això evidencia, segons l’entitat, “l’emergència lingüística en què es troba el català en el món del dret”.

Relacionats