La llengua catalana està cada vegada més amenaçada, fet que es constata quan fins i tot entitats i fundacions catalanes de renom rebutgen exigir uns coneixements de català per tal de treballar-hi. És el cas de la Fundació Joan Miró, que en el procés de selecció del nou director o directora exclou el català com a requisit obligatori, limitant-se a demanar-ne només el “domini” transcorregut un any. En el procés de selecció, la Fundació Miró només demana “un coneixement suficient d’una de les llengües oficials de Catalunya”, seguit del “comprometre’s a assolir el domini de l’altra en el termini d’un any, amb la inclusió d’aquest requisit en el contracte”; tanmateix, sí que exigeix coneixements d’anglès per accedir al lloc de feina. Aquests requisits, a ulls de l’ONG del català Plataforma per la Llengua, no només contravenen la llei vigent de política lingüística, la qual estableix que el coneixement del català “no es pot tractar com un mèrit ajornable, sinó com una condició necessària per a exercir funcions directives en institucions públiques o amb participació pública”, sinó que també representen un “patró preocupant” perquè, de nou, “es menysté el paper del català en institucions que, pel seu caràcter públic o publicoprivat, haurien de ser referents en la garantia dels drets lingüístics i en la promoció de la llengua pròpia del país”.
La Plataforma per la Llengua denuncia que aquest cas d’exclusió lingüística a la Fundació Joan Miró s’ha detectat abans en processos de selecció similars convocats pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Mercat de les Flors; l’entitat qualifica la situació de ser “especialment greu” perquè es tracta d’institucions “de referència en l’àmbit cultural, les quals, per tant, haurien d’exercir encara amb més força aquest lideratge lingüístic”. En aquest sentit, l’entitat adverteix que la reiteració d’aquestes decisions evidencia una manca de compromís estructural amb la llengua pròpia de la ciutat, i alerta que “la fórmula pot servir de precedent per a encara més institucions i contribuir a situar el català com una llengua de segona, prescindible”.
