ACN Barcelona – Un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) apunta que la creativitat lèxica dels infants i la del conjunt de parlants d’una llengua -que és explica l’evolució històrica dels significats de les paraules-, segueixen patrons comuns. És la principal conclusió d’una recerca feta per la UPF amb la col·laboració de la Universitat de Toronto (Canadà), que també apunta que aquests patrons comuns són compartits per les comunitats de parlants de fins a 1.400 llengües diferents. Entre aquestes, l’estudi assenyala llengües com el castellà, el català, el basc, el gallec, l’alemany, el francès, el portuguès, l’holandès, el danès o el noruec, i també s’hi inclouen llengües d’altres parts del món com el swahili, l’àrab, i el xinès mandarí.
L’article, titulat ‘From language development to language evolution: A unified view of human lexical creativity’, l’han elaborat conjuntament Thomas Brochhagen (UPF), Gemma Boleda (UPF i investigadora ICREA), Eleonora Gualdoni (UPF) i Yang Xu (Universitat de Toronto). Aquest dijous s’ha publicat a la revista científica Science.
“Aquesta possible relació entre l’aprenentatge dels individus i l’evolució de les llengües pel que fa a com s’organitza el significat no s’havia demostrat i aquest estudi ho fa a gran escala i de manera generalitzada”, ha celebrat Brochhagen. Per a l’autor de l’article, la investigació “suggereix que processos tan diversos com l’aprenentatge de la llengua per part dels nens al llarg dels seus primers mesos de vida, d’una banda, i l’evolució de les llengües del món durant centenars d’anys, de l’altra, tenen una base cognitiva en comú”.
Models computacionals per mesurar els factors que prediuen la creativitat lèxica
L’equip de recerca ha fet servir models computacionals per analitzar la creativitat lèxica durant el procés de desenvolupament lingüístic dels infants i la del conjunt de la societat. Segons han detallat els autors, aquests models computacionals estan entrenats per detectar quins factors intervenen sobre els diferents fenòmens lingüístics que poden explicar la creació de nous significats de les paraules.
Per aquesta recerca, els investigadors han tingut en compte tres fenòmens: el de la sobreextensió, que és el procés pel qual s’estén el significat d’una paraula, de manera que serveix per denominar altres objectes o éssers humans; la colexificació, fenomen pel qual una paraula serveix per denominar el que expressen dues paraules diferents; i el canvi semàntic, la modificació d’algun dels significats d’una paraula que es poden produir durant el procés d’evolució històrica d’una llengua.
A partir d’aquí, la recerca s’ha centrat a analitzar quatre factors que van considerar que intervenen sobre els fenòmens lingüístics anteriors. Aquests són els factors afectius o emocionals, la similitud visual de dos objectes o éssers vius, l’associació entre dos conceptes, i la taxonomia.
Amb tot, els resultats de la recerca mostren que l’associació de dos conceptes és el factor que té major valor predictiu sobre els tres fenòmens (sobreextensió, colexificació i canvi semàntic). L’article també indica que l’afectivitat només té un valor predictiu alt en la creativitat lèxica dels infants a través de la sobreextensió, mentre que la seva influència és irrellevant per explicar els altres dos fenòmens. Per contra, la similitud visual i la taxonomia tenen major valor predictiu sobre la colexificació i el canvi semàntic que en el cas de la sobreextensió.
