ACN Barcelona – L’Hospital Vall d’Hebron ha demostrat que oxigenar la sang fora del cos i retornar-l’hi posteriorment -el que es coneix en l’àmbit mèdic com oxigenació per membrana extracorpòria o ECMO- millora la supervivència de pacients amb aturada cardíaca refractària. L’estudi, publicat a la revista de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries, mostra els bons resultats de la implementació del programa de Reanimació Cardiopulmonar Extracorpòria (ECPR). L’ECMO és una tècnica avançada de suport vital que substitueix temporalment les funcions del cor i els pulmons quan són incapaços de funcionar per ells mateixos.
En una situació d’aturada cardíaca, en què els mètodes tradicionals com les compressions toràciques i la desfibril·lació no aconsegueixen restablir el batec del cor, l’ECMO s’utilitza per oxigenar la sang fora del cos i retornar-la al pacient.
Segons els responsables de l’estudi, d’aquesta manera es permet restablir la circulació per poder tractar la causa de l’aturada cardíaca i donar temps a què els òrgans afectats es recuperin. També afirmen que aquest sistema permet oferir opcions de supervivència a pacients que d’altra manera no en tenien cap.
L’equip de Vall d’Hebron ha analitzat 54 casos d’aplicació del programa ECPR entre el gener del 2019 i l’abril del 2023. En 29 ocasions es va tractar d’aturades cardíaques fora de l’hospital, mentre que les altres 25 van tenir lloc dins l’entorn hospitalari. La causa més freqüent va ser l’infart agut del miocardi en més de la meitat dels casos.
Es va fer el seguiment de l’evolució dels pacients durant 180 dies. El treball mostra que 16 pacients (el 29,6%) van sobreviure fins als 180 dies després de la intervenció, 15 dels quals amb una recuperació neurològica completa sense seqüeles. Els resultats que s’han obtingut són “similars” als d’altres centres internacionals referents en la tècnica, segons ha afirmat Eduard Aguado, investigador principal del grup de Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).
“El Servei de Cardiologia també té un paper fonamental en el maneig d’aquests pacients, ja que la causa més comuna de la parada cardiorespiratòria és cardiovascular. En aquest sentit, és necessari un treball integral que impliqui la col·laboració de les diferents seccions del servei (hemodinàmica, arítmies, imatge, cures crítiques cardiovasculars) per a un diagnòstic i tractament correctes”, ha afegit María Vidal, investigadora del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR.
En paral·lel els investigadors subratllen que fora de l’hospital el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) és “un actor clau” per identificar aquests pacients amb l’inici de les maniobres de reanimació cardiopulmonar. El SEM, afegeixen, és el nucli de la coordinació perquè un programa d’ECPR extrahospitalari sigui factible. “Els resultats d’aquest estudi són prometedors per als pacients que fins fa poc temps no tenien cap alternativa de vida”, ha explicat Jorge Morales, director mèdic del SEM i un dels autors de l’estudi.
A més, l’estudi va revelar que els pacients que patien l’aturada a l’hospital tenien una taxa de supervivència lleugerament superior (36%) en comparació amb els pacients que la patien fora de l’hospital (24,1%). Aquests resultats, assenyalen els investigadors, destaquen la importància de la rapidesa en l’inici de l’ECMO per recuperar el flux sanguini i augmentar les possibilitats de supervivència.
