ACN Barcelona – Més del 90% de la població de Barcelona i Madrid està altament exposada a una oferta d’alimentació no saludable, segons un estudi de l’Institut Metròpoli. L’accés a aliments frescos i saludables és fàcil en aquestes ciutats però, en paral·lel, l’exposició a menjar poc saludable també és molt elevada, especialment en zones cèntriques amb forta pressió turística i en altres d’empobrides. L’estudi mostra que no hi ha zones sense accés a una oferta d’alimentació saludable (deserts alimentaris) a cap de les dues ciutats. En canvi, sí hi ha una alta exposició a pantans alimentaris, que són zones amb oferta de menjar no saludable, especialment a zones cèntriques i turístiques.
A Barcelona, al voltant d’1,6 milions de persones (97,4%) viuen en aquestes zones, incloses 106.000 (6,6%) en risc de pobresa.
A Madrid, només les noves àrees urbanes suburbanes no tenen una oferta comercial adequada d’aliments, cosa que afecta uns 340.000 residents (10,3%), dels quals 14.000 (0,4%) estan en risc de pobresa i exclusió social. D’altra banda, més de tres milions de persones (93,1%) viuen en pantans alimentaris, de les quals més de 370.000 (11,1%) resideixen en àrees amb alt risc de pobresa.
Pel que fa als aliments ecològics, els establiments especialitzats en aquest sector representen una petita fracció dels punts de venda a les dues ciutats. En concret, només el 5% a Barcelona -el 7% si es tenen en compte les cooperatives, grups de consum i horts urbans-, i el 4% a Madrid -5% si s’hi inclouen les alternatives de consum-. Així, més de 900.000 persones a Madrid (28,5%) i 170.000 a Barcelona (10,6%) resideixen a àrees amb baixa oferta d’aliments ecològics.
Davant d’aquestes xifres, l’estudi conclou que no n’hi ha prou d’augmentar l’oferta d’aliments saludables i ecològics i regular els punts de venda d’aliments malsans. Apunta que és essencial que aquestes iniciatives vagin acompanyades d’estratègies integrals que abordin la desigualtat en l’accés tan físic com econòmic, promoguin l’educació alimentària i donin suport als sistemes de producció local. També plantegen la necessitat de promoure entorns alimentaris que integrin pràctiques sostenibles a tota la cadena de subministrament, des de la producció fins al consum, per contribuir així a crear sistemes alimentaris urbans més justos, sostenibles i resilients.
Aquests són els resultats extrets del projecte Foodtransitions, que té com a objectiu fomentar la transició ecològica a les ciutats espanyoles mitjançant la promoció de sistemes alimentaris sostenibles que garanteixin l’accés a aliments saludables per a tothom. En el marc d’aquest projecte, l’Institut Metròpoli ha elaborat l’estudi ‘Ciutats que alimenten? Transformem entorns de menjar poc saludable en llocs saludables’, amb dades del 2022 i el 2023.
