Cop de timó cap al passat: de les urnes als talonaris
La Cambra de Comerç de Barcelona es prepara per a un ple d’alta tensió el pròxim 16 de juliol. El comitè executiu, liderat pel president Josep Santacreu, ha aprovat una polèmica modificació del reglament de règim interior per augmentar de 2 a 10 les conegudes com a ‘cadires de plata’. Aquests seients són vocalies reservades exclusivament a les grans empreses que poden permetre’s pagar xifres astronòmiques de l’anomenada “aportació voluntària”, una mesura que l’oposició i diversos sectors econòmics ja qualifiquen directament de “franquisme econòmic” i de mercadeig institucional a preu d’or.
Aquesta maniobra significa revertir radicalment la democratització aconseguida en l’anterior mandat per la candidatura independentista Eines de País, que havia reduït aquestes cadires de pagament de 14 a només 2 (el mínim legal), ocupades actualment pel RACC i Criteria. Ara, la nova direcció vol tornar a obrir la porta gran a l’oligarquia corporativa.
Les Pimes i el tercer sector perden veu en favor de l’elit
El preu de beneficiar les grans fortunes és colpejar la línia de flotació de la representativitat democràtica. Per encabir els nous vuit “socis de pagament”, la Cambra retallarà dràsticament els seients escollits per sufragi universal, que cauran de 52 a només 44. Tot i que des de la institució es defensa cínicament que el canvi assegura una representació “més equilibrada” de l’autònom i la petita i mitjana empresa, la realitat matemàtica és incontestable: el teixit que sosté el 99% de l’economia catalana perd un 15% del seu pes electoral directe.
La indignació és absoluta en dos fronts clau:
- El sector de PIMEC: Malgrat formar part de la governança, el sector representant de la petita i mitjana empresa mostra un profund malestar amb el president Santacreu per aquesta pèrdua real d’influència en favor dels lobbys.
- Eines de País: L’oposició frontal de la candidatura independentista és total, denunciant un retrocés històric que ven la representativitat ciutadana i empresarial als despatxos de les grans corporacions.
El “pecat original” d’Esquerra Republicana
L’escàndol ha transcendit l’àmbit exclusivament econòmic per esdevenir una crisi política de primer ordre. Diverses veus de l’entorn sobiranista assenyalen ara com a un “error històric” el suport que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va brindar en el seu moment a la candidatura de consens de Josep Santacreu. La decisió estratègica dels republicans de descavalcar l’independentisme institucional combatiu d’Eines de País es visualitza avui, segons els crítics, com la clau de volta que ha permès aquest intent de restauració de l’antic règim cameral.
El conseller Roger Torrent va jugar a favor de la candidatura de Santacreu i ha tingut premi:
A aquest panorama d’aires restauracionistes s’hi suma el decisiu paper de l’exconseller Roger Torrent (ERC), clau per a decantar el suport republicà cap a la candidatura de Josep Santacreu, en una maniobra que ara genera ombres de dubte per inquietants coincidències d’interessos. En l’àmbit institucional, sobta la “casualitat” que qui va ser el seu secretari general d’Empresa i Treball, Oriol Sagrera, ocupi precisament la direcció del Circuit de Catalunya. Mentrestant, en l’esfera privada, la nova Cambra de Santacreu ha confiat el primer gran informe de l’Observatori de la Indústria—destinat a avaluar el potencial del teixit empresarial català per a reconvertir-se cap a la indústria militar i de doble ús— directament a Dualys Strategy, la consultora de defensa fundada i dirigida pel mateix Torrent just després de deixar el Govern. Un estudi del qual el propi exconseller n’ha esdevingut el responsable tècnic i del qual, a data d’avui, encara se’n desconeix totalment el cost final per a les arques de la institució, alimentant les crítiques de l’oposició sobre les veritables contrapartides polítiques del pacte cameral
Un ple complicat amb molt en joc
Amb les posicions totalment enrocades, el ple de la setmana vinent es preveu com un dels més convulsos que es recorden, convertint la Cambra de Barcelona en el principal tauler de joc de la batalla entre la democratització de l’economia catalana i el retorn als privilegis de la gran elit financera.
