Sense independència, perdem la llengua
El català es troba en una situació d’emergència lingüística crònica a causa d’una combinació de factors judicials, demogràfics i, sobretot, de canvis d’hàbits dels propis parlants. L’últim InformeCAT, elaborat per Plataforma per la Llengua, alerta d’un empitjorament generalitzat de la salut de la llengua, tot i que el seu president, Òscar Escuder, assegura taxatiu que “no estem perduts” i que la situació té solució si es comença a remuntar des d’ara mateix.
L’estudi, que avalua l’estat del català a través de cinquanta indicadors, posa el focus en la tendència dels catalanoparlants a amagar la llengua. Les dades reflecteixen un alt grau de submissió lingüística: el 72,3% dels ciutadans canvia automàticament al castellà quan el seu interlocutor els respon en aquesta llengua. Només un testimonial 15,5% manté el català en aquestes situacions, una xifra que demostra com de feble és la militància lingüística al carrer.
El miratge de l’origen i la realitat metropolitana
L’informe evidencia un biaix important a l’hora d’iniciar les converses segons l’aspecte de l’interlocutor. Només 2 de cada 10 ciutadans (el 19,7%) manté el català per adreçar-se a algú desconegut que els sembla estranger. Per contra, la gran majoria (el 71,1%) tria directament el castellà en aquestes interaccions, una pràctica que dificulta la integració dels nous residents a través de la llengua pròpia del país.
Aquesta realitat es trasllada de forma crítica a la geografia catalana. La manca de parlants habituals és especialment alarmant en diversos punts de l’àrea metropolitana de Barcelona, on el castellà s’ha consolidat com a llengua completament hegemònica. Segons l’entitat, els percentatges de ciutadans que parlen exclusivament en català de forma habitual cauen a mínims històrics en territoris clau:
- L’Hospitalet de Llobregat: 10,2%
- Baix Llobregat Sud: 12,2%
- Barcelonès Nord: 14,3%
Reclamat com a font d’oportunitats
Malgrat les dades negatives de consum i ús, la ciutadania continua atorgant al català un gran valor de futur. Pràcticament nou de cada deu persones (el 88,7%) creuen fermament que el català és un mecanisme d’ascensor social i que aprendre’l dona més oportunitats laborals, culturals i de millora personal als infants d’origen immigrant.
Tot i aquest consens, el compliment de les normatives és un dels punts negres: un 53,8% dels enquestats afirma que els comerços incompleixen el dret a ser entès en català. A més, la meitat dels catalanoparlants (el 44,2%) assegura que no pot utilitzar la seva llengua sempre que ho desitja, un greuges que es tradueix en un augment del 766,3% de les queixes rebudes per Plataforma per la Llengua en l’última dècada.
Mínims a la justícia i esperança a les plataformes
L’àmbit judicial continua sent un dels sectors més impermeables al català. Durant el darrer any analitzat, només el 7,1% dels documents de notificació gestionats per les plataformes digitals judicials van ser en català, un percentatge que s’enfonsa fins al 3,2% a Barcelona ciutat.
L’única dada clarament positiva prové del sector audiovisual. El contingut en català a les plataformes de streaming (ja sigui per àudio o subtítols) frega actualment el 10% del total dels catàlegs, un creixement notable respecte al 4% que es registrava fa només tres anys gràcies a la pressió social i civil.
