La demoscòpia pública catalana va viure la seva nit més negra el passat 12 de maig de 2024. El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), conegut popularment com el ‘CIS català’, va veure com el recompte de les urnes polvoritzava el seu darrer pronòstic. No va ser un error marginal, sinó un biaix estructural. La insistència de l’organisme en sobrerepresentar Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va acabar xocant frontalment amb la crua realitat d’una davallada històrica que va deixar la formació de Pere Aragonès amb només 20 escons, molt lluny de les optimistes projeccions oficials.
Una ficció de 37 escons davant la realitat de les urnes
Només un parell de setmanes abans de la cita electoral, el 26 d’abril de 2024, el CEO publicava la seva enquesta preelectoral estrella. Els titulars van obrir amb una còmoda segona posició per a ERC, a qui el model demoscòpic de la Generalitat atorgava una generosa forquilla d’entre 31 i 37 diputats. El sondeig dibuixava un escenari on els republicans aguantaven el pols i es mantenien com a pal de paller de la política catalana.
El bany de realitat del 12-M va ser demolidor. ERC no només no va fregar la quarantena d’escons, sinó que es va ensorrar fins als 20 representants. La distància entre la banda alta de la previsió pública i el vot real dels ciutadans va ser d’uns insòlits 17 escons de diferència. Aquell engany va servir per tenir enganyada a la militància i que estiguès en silenci.
El miratge col·lectiu: Previsió vs. Realitat
El biaix del model no només va afectar els republicans, sinó que va desquadrar completament la radiografia del Parlament, especialment a les files independentistes i de la dreta espanyolista. El contrast entre la “cuina” de l’organisme públic i l’escrutini final de la Generalitat de Catalunya va ser flagrant:
| Partit Polític | Predicció del CEO (Forquilla d’escons) | Resultat Real a les Urnes (12-M) | Desviació Destacada |
| PSC | 40 – 47 escons | 42 escons | En línia (banda baixa) |
| ERC | 31 – 37 escons | 20 escons | Sobreestimació brutal (-11 a -17 escons) |
| Junts+ | 28 – 34 escons | 35 escons | Sota el terra estimat (+1 escó) |
| PP | 9 – 13 escons | 15 escons | Infravaloració de la pujada popular |
| Vox | 5 – 9 escons | 11 escons | Infravaloració de la dreta populista |
| Comuns Sumar | 3 – 6 escons | 6 escons | Clavat a la banda alta |
| CUP | 4 – 8 escons | 4 escons | Clavat a la banda baixa |
| Aliança Catalana | 1 – 3 escons | 2 escons | Dins de la forquilla |
Mentre el model s’obsessionava a donar la segona posició a ERC, va deixar a Junts+ fora de la seva banda alta (va treure 35 escons davant dels 34 de màxim que li donava el CEO), i va castigar sistemàticament les expectatives del PP i Vox, que van acabar superant amb escreix els sostres assignats pel centre de recerca.
L’error que es va admettre tard
La pressió sobre el CEO va ser tan asfixiant que l’organisme es va veure obligat a publicar posteriorment un informe monogràfic per justificar la relliscada. El mateix director del centre va haver de comparèixer per reconèixer públicament la “sobreestimació” d’ERC. La justificació tècnica es va basar en la gestió dels votants indecisos. Segons la cuina de l’institut, el model va assignar automàticament a ERC una gran bossa d’electors que finalment van decidir quedar-se a casa o castigar el govern triant altres paperetes.
Aquesta “tossuderia” en el disseny de la mostra i la cuina de les dades va obrir un intens debat sobre la necessitat de reformar els criteris de l’enquesta pública catalana, que durant mesos va projectar una fortalesa política fictícia molt allunyada del pols real del carrer. Sembla que ara hi han tornat, mateixos errors, ERC sobrerepresentada per amagar una realitat, AC de moment no té sostre.
