ACN Lleida.-L’Orquestra Simfònica Camera Musicae ha convidat Maria João Pires per interpretar el Concert per a piano i orquestra número 20 de Mozart; aquest dilluns a l’Auditori Enric Granados de Lleida i demà dimarts al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, tots dos a les vuit del vespre. Pires és una de les grans dames del piano, un referent artístic internacional i reconeguda com una de les millors intèrprets mozartianes de la història. Aquesta actuació suposa la reaparició de Pires en concert simfònic acompanyada d’orquestra a Catalunya, després de 22 anys. L’últim cop també va ser al Palau de la Música, el 12 de gener de 1998 i va interpretar Jeunehomme de Mozart amb l’Orchestre Philharmonique de Montpellier i el mestra Friedemann Layer.
A Lleida, Pires ha esgotat les 400 entrades que estaven a la venda, respectant l’aforament del 50%. Al Palau de la Música ja s’han venut més de 900 de les gairebé 1.000 disponibles, segons l’organització.Wolfgang Amadeus Mozart va escriure el Concert per a piano número 20 al 1785. Es considera el seu concert per a piano i orquestra més dramàtic i és capaç de traslladar l’espectador a l’estètica operística de Don Giovanni. El programa del concert es completa amb la Simfonia ‘Júpiter’, també de Mozart, sota la direcció de Tomàs Grau.Grau ha explicat que van ser ells qui van convidar Pires i que va ser ella qui va escollir el Concert número 20. Destaca que ha estat una experiència molt maca. “Com més gran és l’artista; més humil, més col·laboradora i més senzill ho posa per fer música plegats”.El director de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae també ha explicat que aquests mesos estan sent un repte. Les cordes toquen amb mascareta i entre cada músic hi ha una distància de metre i mig, la qual cosa dificulta la sincronització, assegura. “Poder anar junts també depèn de la distància, del so, de les mirades o la respiració…. i aquest metre i mig es va ampliant i ampliant i potser entre el primer músic i l’últim hi ha 10 o 15 metres de distància”, destaca.Mozart va escriure les seves tres darreres simfonies l’estiu del 1788. D’aquesta data és la Simfonia número 41, l’última de totes. El sobrenom de ‘Júpiter’ va ser idea del músic i empresari Peter Salomon, qui pretenia portar Mozart a una gira per Londres, però la mort del compositor va truncar el viatge. Quatre notes marquen l’inici del darrer moviment, amb una estructura de forma sonata fugada. Un motiu de quatre notes que s’havia utilitzat, en el passat, per altres autors. No obstant, el punt culminant de la simfonia arriba a la coda final: després d’escoltar cinc temes musicals durant tot el moviment, aquests sonen simultàniament d’una manera magistral.Sobre Maria João Pires, pianoNascuda el 23 de juliol de 1944 a Lisboa, Maria João Pires va oferir el seu primer concert públic als 4 anys. Va començar els seus estudis de música i piano amb Camps Coelho i Francine Benoît, continuant-los més tard a Alemanya amb Rosl Schmid i Karl Engel. A més dels seus concerts, ha realitzat enregistraments per a la discogràfica Erato durant quinze anys i Deutsche Grammophon durant vint.El 1999 va crear, a Portugal, el Belgais Centre, dedicat a l’estudi de les arts, on Maria João Pires ofereix regularment tallers interdisciplinaris per músics professionals i amants de la música. A la sala de concerts de Belgais es realitzen amb freqüència concerts i enregistraments; en el futur, aquests es compartiran amb la comunitat digital internacional.Fa sis anys, la pianista va iniciar dos projectes complementaris a Bèlgica: els Cors Partitura, un projecte que crea i desenvolupa cors per a nens d’entorns desafavorits i els Tallers Partitura. Tots aquests projectes tenen com a objectiu crear una dinàmica altruista entre artistes de diferents generacions, proposant una alternativa a un món massa centrat en la competitivitat. Aquests projectes, tallers i filosofia ja s’estan difonent per tot arreu.Sobre Tomàs Grau, directorNascut a Barcelona l’any 1979, Tomàs Grau realitza els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de la mateixa ciutat, on obté el títol de Professor Superior en Direcció de Cors, guardonat amb el Premi d’Honor, l’any 2003. Prossegueix els seus estudis de direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on obté el Títol Superior de Direcció d’Orquestra, assolint les màximes qualificacions, l’any 2007. Complementa la seva formació en els Wiener Meisterkurse 2006 i 2007, en l’especialitat de Direcció d’Orquestra.Ha dirigit, entre d’altres, solistes de talla nacional i internacional com Patricia Kopatchinskaja, Gautier Capuçon, Sabine Meyer, Steven Isserlis, Alexander Melnikov, Seong-Jin Cho, Mark Padmore, Stephen Kovacevich, Alice Sara Ott, Sayaka Shoji, Albrecht Mayer, Clara-Jumi Kang, Asier Polo, Ainhoa Arteta, Leticia Moreno, Judith Jáuregui, Jesús Reina, Josu de Solaun i Albert Guinovart a les principals sales de concerts de Catalunya i l’estat espanyol com el Palau de la Música Catalana, L’Auditori de Barcelona o l’Auditorio Nacional de Madrid, com també a nivell internacional a la Tonhalle de Zuric.Actualment és el director titular i artístic de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, i el conviden regularment a dirigir d’altres formacions, com la Stuttgarter Kammerorchester, Orquesta Sinfónica de la Región de Murcia, Orquesta de Córdoba, Orquesta Sinfónica de Burgos, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, Orquesta Sinfónica Vigo 430, Camerata Internacional de Barcelona, Orquesta Academia Galamian i Camerata Eduard Toldrà, entre d’altres.Sobre l’OCML’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM), fundada l’any 2006, ha centrat la seva tasca de divulgació de la música clàssica en sectors molt diversos, prestant especial atenció al públic melòman i jove. Ha actuat en sales com el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, l’Auditori de Barcelona, l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, l’Auditorio de Zaragoza, el Palacio Euskalduna de Bilbao, el Palau de les Arts de València i l’Auditorio Víctor Villegas de Múrcia, entre d’altres. L’OCM desplega les seves temporades de concerts de producció pròpia a Barcelona, Tarragona i Lleida.Des del seus inicis, Tomàs Grau n’és el director titular i artístic, i des de la temporada 2017-18 el mestre Salvador Mas n’és el principal director convidat, rol que abans van exercir Jordi Mora i José Rafael Pascual Vilaplana. L’OCM va iniciar la temporada 2009-10 el seu projecte de residència a l’Auditori del Tívoli del Vendrell, vigent en l’actualitat.Tot i realitzar la seva activitat principalment a Catalunya, l’OCM també actua de manera periòdica arreu de l’estat espanyol i ha realitzat gires de concerts a Alemanya, Suïssa i la República Txeca. Ha enregistrat, entre d’altres, els discs Die Romantische Seele, Alba Eterna, Tempesta esvaïda, Un conte de Nadal i Mediterráneo.
