ACN Barcelona – La Fundació Catalunya La Pedrera ha presentat aquest dijous l’exposició ‘Art en pedra’ que es podrà veure fins al 2 de febrer. La mostra presenta l’obra en pedra d’alguns dels escultors més destacats del segle XX que s’exposen conjuntament amb peces d’artistes contemporanis que treballen amb el mateix material. Comissariada per la historiadora i curadora britànica Penelope Curtis, la mostra reuneix grans noms com Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza. Es tracta d’una selecció de més d’una vuitantena d’obres procedents de diferents col·leccions públiques i privades: una cinquantena d’escultures i una trentena de dibuixos i gravats.
Així, les obres que s’han instal·lat a La Pedrera estableixen un diàleg amb l’edifici d’Antoni Gaudí concebut amb diversitat de tipologies de pedra. Les obres consten d’algunes de les talles tardanes d’una generació pionera d’artistes que va canviar el rumb de l’escultura moderna. Els vuit escultors històrics, nascuts entre finals del segle XIX i començaments del XX, se’ls pot considerar contemporanis.
En roda de premsa, la comissària Penelope Curtis ha subratllat que aquests artistes contemporanis eren de la mateixa època i es coneixen però que poques vegades s’han exposat plegats. Pràcticament la totalitat de peces exposades són de l’època posterior a la Segona Guerra Mundial quan els artistes van “redescobrir les pedreres”.
Molts d’aquests artistes van tornar a la pedra a principis de 1960 amb una actitud més flexible en adonar-se que guanyaven molta llibertat si recorrien també als coneixements tècnics dels tallistes professionals, això els permetia tirar millor les formes i la veritat de les pedres. Per això, utilitzaven la pedra de maneres sorprenentment inventives amb una obra deliberadament experimental. Per això, van portar la pedra als límits de les possibilitats que oferia el material.
“Eren joves rebutjaven la versió més clàssica de l’escultura. No van voler treballar amb marbre italià ni esculpir les figures segons els cànons clàssics. De tot això en van defugir completament”, ha explicat Curtis. La mostra, doncs, no se centra en la talla directa feta pel mateix escultor si no que destaca la col·laboració entre els artistes i els artesans tallistes.
L’exposició mostra les noves vies d’expressió i n’assenyala punts de confluència. També ressalta qualitats úniques de transparència i brillantor de la pedra revelades en obres orgàniques i cristal·lines, arquitectòniques i biomòrfiques. Hi ha peces que evoquen a la roca, a la muntanya i n’hi ha que reprodueixen les formes ondulades toves de fulles i animals o les formes verticals de les estructures primàries.
A banda de les obres abstractes i les fotografies que Aglaia Konrad ha fet a les pedreres de Carrara, una secció complementària permet veure els pioners de l’escultura moderna que han estimulat la generació següent. Es tracta de Stephen Cox, Luciano Fabro, Barry Flanagan, Cristina Iglesias, Anish Kapoor, Ettore Spalletti i Alison Wilding.
Una vegada més, la Fundació Catalunya La Pedrera organitza activitats complementàries a l’exposició. És el cas del documental sobre el procés creatiu de Barbara Hepworth realitzat per la cineasta Neus Ballús, el concert de Mahan Esfahani al Foyer del Gran Teatre del Liceu, la dansa de l’ònix al Pavelló Mies Van der Rohe o l’estrena de la composició de Raquel-García Tomás ‘Ceci n’est pas une valse’ al Palau de la Música Catalana.
