ACN Barcelona – Els comuns creuen que els pressupostos que aprova aquest divendres el Parlament són “els millors possibles”. El diputat Joan Carles Gallego, un dels negociadors d’En Comú Podem, ha afirmat que calia “fer front a tres tendències: la regressiva des de la dreta, la immobilista que s’instal·la en crítiques sense propostes i la conservadora, que vol mantenir tendències passades sense introduir disrupcions”. Alhora, ha celebrat que els comptes “ni abaixen impostos ni dediquen un euro als macroprojectes”. Tot i que els socialistes han aconseguit el compromís del Govern de desencallar el Hard Rock, l’ampliació del Prat o la B-40, els comuns celebren que és “un acord declaratiu i sense condició pressupostària”.
Segons Gallego, aquests pressupostos, que tiren endavant amb ERC, PSC-Units i ECP, fan que els tres grups “s’hi trobin sense perdre la identitat”. Alhora, ha atribuït el retard en l’aprovació de pressupostos -que veuran la llum verda quan ja fa tres mesos que haurien de ser vigents- a la “feblesa del Govern, en minoria i que ha de construir una proposta des de la negociació i l’acord”. Tanmateix, ha dit que negar-se a negociar hagués conduït a “dissoldre el Parlament i anar a eleccions”, que hauria significat una “renúncia a fer política”.
El diputat d’En Comú Podem ha destacat que, gràcies als comptes, es podrà fer l’actualització de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que puja un 8%, que es dota de més recursos l’escola inclusiva o que es fa “una aposta decidida” per la salut. També les partides que van a “transformar energèticament el país” o l’aposta per la “mobilitat segura i sostenible”.
De nou, els comuns han exposat els seus arguments contra els macroprojectes i han celebrat que els comptes no hi contemplin “ni un euro”. Gallego ha insistit que aquesta era una condició que van posar al Govern per a signar l’acord i que van dir que no bloquejarien altres enteses amb altres grups “sempre que no introduïssin qüestions que condicionin les polítiques en infraestructures”. El document signat per l’executiu de Pere Aragonès i els de Salvador Illa és merament “declaratiu”, segons els comuns.
