Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El Parlament aprova la llei d’acompanyament amb la majoria de suport al pressupost i l’oposició de Junts i la CUP

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – El ple del Parlament ha aprovat la llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023 amb els suports d’ERC, el PSC i els comuns, i els vots en contra de Junts, la CUP, Vox, Cs i el PPC. La cambra ha validat la llei hores després d’haver aprovat els comptes per al 2023 amb els mateixos suports. En canvi, el ple ha tombat definitivament el pla pilot de la Renda Bàsica Universal. Tot i que la Comissió d’Economia ja va eliminar l’apartat de la llei que feia referència a la RBU a través d’una esmena del PSC, els republicans havien demanat un vot particular per mantenir el pla, però finalment els grups l’han rebutjat amb només els vots a favor d’ERC, la CUP i els comuns.

En matèria fiscal, la llei de mesures incorpora algunes modificacions de caràcter tècnic pel que fa a tributs cedits per impulsar l’emprenedoria, la recerca i l’activitat empresarials. També s’amplia el tipus reduït que graven d’adquisició de l’habitatge habitual per a determinats col·lectius, com famílies nombroses, monoparentals o de persones amb discapacitat i de joves (32 anys o menys).

Publicitat

Pel que fa a l’àmbit administratiu, destaca l’increment de l’import de les indemnitzacions per violència masclista i la simplificació dels tràmits per rebre les prestacions econòmiques, que seran compatibles amb poder cobrar al mateix temps la Renda Garantida de Ciutadania. Així, s’elimina el requisit d’acreditar lesions o seqüeles a través d’un comunicat mèdic o sentència judicial.

El text de la llei també modifica el Fons de Transició Nuclear per incloure-hi els municipis de les Garrigues i el Segrià, que en van quedar fora després que PSC i Junts fessin una modificació exprés de la llei que regula el fons. Amb la modificació, els beneficiaris del Fons seran tots els municipis de l’àrea d’influència de la zona PENTA I i tots els municipis de menys de 12.000 habitants de la zona PENTA II. El 50% dels fons anirà als de la primera zona, i la meitat restant als beneficiaris de la segona.

<strong>Renda Bàsica Universal</strong>

El gran punt de conflicte d’aquesta llei ha estat la Renda Bàsica Universal. En un inici la norma incloïa un apartat per engegar el pla pilot tot i que ho feia sense una assignació monetària concreta, a l’espera que s’aprovés la normativa que ha de regular el projecte. Tot i això, els socialistes van registrar una esmena per suprimir la iniciativa. La Comissió d’Economia que havia de validar o rebutjar les esmenes va tombar el pla, que només va comptar amb el suport d’ERC i la CUP.

Malgrat tot, la darrera paraula l’havia de tenir el ple, ja que els republicans havien presentat un vot particular sobre la qüestió per mantenir el text tal i com estava sense l’esmena socialista, és a dir, amb el pla pilot inclòs. De totes maneres el plenari ha tornat a tombar el projecte, que ha quedat defensat només per republicans, cupaires i comuns un altre cop.

La RBU va ser un dels compromisos del Govern amb la CUP per poder comptar amb els seus vots a la investidura del president de la Generalitat, Pere Aragonès, el 2021. Durant el debat, els anticapitalistes han criticat l’oposició del PSC al pla pilot de la renda bàsica universal. La diputada dels anticapitalistes Montserrat Vinyets creu que “el verdader motiu” per haver fet caure l’RBU és “que no estan d’acord amb mesures verdaderament distributives de la riquesa”.

També ha considerat que els socialistes volen retallar “tot el que sigui una mesura no harmònica amb el que passa a l’Estat”. Alhora ha retret a JxCat que “no han tingut l’habilitat de veure que l’RBU era un embat en termes democràtics i de sobirania”: “Això vostès no ho han vist i és un gran error”, ho ha reblat.

A banda, el ple també ha rebutjat tres esmenes de Junts que proposaven explicitar a la llei l’aposta per la Ronda Nord, el Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió