ACN Madrid – El conseller delegat del BBVA, Onur Genç, ha afirmat que creu la pujada de tipus que el Banc Central Europeu (BCE) va situar en el 2%, no crearà un “problema massa greu” al mercat hipotecari espanyol i ha descartat que es produeixi una guerra de dipòsits entre bancs per captar els fons dels clients. Amb tot, ha admès que les noves condicions de finançament provocaran que alguns dels clients sí que pateixin pujades significatives “fins al nivell que haurem d’ajudar-los”, ha dit. Genç ha afirmat que hi ha hagut “progressos positius” en la negociació amb el govern espanyol per trobar una fórmula per minimitzar aquests increments de quota en els clients més vulnerables.
El directiu ha afirmat que en els últims cinc anys el 80% de les hipoteques concedides eren a tipus fisc, “és a dir, sense risc” i ha recordat que si el crèdit és més vell de cinc anys “l’increment és limitat” encara que sigui a tipus variable.
De la mateixa manera, Genç ha assenyalat que el preu dels dipòsits depèn de la liquiditat del sistema, que ara mateix és molt elevada, cosa que dificulta que hi hagi pressions de preus d’aquí en els propers mesos.
“El tema hipotecari a Espanya no serà un problema massa greu”, ha insistit durant la roda de premsa per analitzar els resultats del banc del tercer trimestre, on l’entitat ha disparat el benefici un 47% fins als 4.842 milions. Alhora, el directiu ha descartat participar en una dinàmica de “guerra” de dipòsits “només per atreure clients”.
BBVA ha començat a notar que la firma d’hipoteques ha començat a frenar-se al setembre, després de vuit mesos molt bons. Una desacceleració de la producció hipotecària “esperada” en un context d’augment de tipus d’interès, ha puntualitzat Genç.
Les previsions del banc és que els tipus continuïn pujant fins a assolir el “pic” a finals de la primera meitat del 2023, quan es podrien situar al 2,75%, segons Rafa Salinas, director financer global de l’entitat.
Pel que fa al negoci a Turquia, que “no està en absolut rendint” com esperaven, els directius han destacat que l’horitzó amb el que treballen és a llarg termini i han destacat que sense la inflació del 83% els beneficis haurien sigut de 1.600 milions d’euros, enlloc dels 300 que han acabat registrant.
