L’històric Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), fundat l’any 1903 ha tingut un canvi de directiva important. El nou president escollit en assemblea és el sindicalista Josep M. Andreu, de 42 anys, que va ser una de les cares visibles en la campanya per demanar el ‘Sí’ a l’Estatut i és membre de la UGT, el sindicat que allotja l’actual seu del CADCI, a la Rambla Santa Mònica de Barcelona.
Curiosament, l’edifici de la UGT en qüestió era propietat del CADCI durant la II República. En aquella època el sindicat comptava amb prop de 20.000 membres actius i diferents delegacions arreu del territori català així com també comptava amb diferents clubs esportius. Amb l’entrada a Barcelona de l’exèrcit espanyol colpista el 26 de gener de 1939, el CADCI fou clausurat i se li arrabassaren totes les seves propietats —des d’habitatges, camps d’esport, sòl edificable, comptes corrents, el fons de la Biblioteca fins als arxius— i el seu estatge social (on s’hi instal.là més tard el Frente de Juventudes) passà a l’exèrcit d’ocupació franquista.
Posteriorment, un cop entrats en democràcia, els membres restants del sindicat van activar totes les armes jurídiques per tal de retornar el patrimoni al vell sindicat, però diverses lleis espanyoles han acabat ensorrant qualsevol possibilitat de traspàs, al considerar que el sindicat ja no és el mateix que el d’abans de la guerra (com si aquest motiu no tingués a veure amb la guerra mateixa).
Un dels membres més destacats del CADCI, Enric Borràs, ha denunciat en un article del seu bloc les diferents irregularitats que ha viscut aquest procés. El propi Borràs declara que aquest traspàs de poders és com una “opa hostil” per part de la UGT.
