Dijous, 21 de gener de 2021 - Edició 910
La República

[Lectures] Catalunya i Espanya, ahir com avui

‘Catalunya contra Castella’. Anton Sieberer. Traducció de Ramon Monton. Introducció de Joan Esculies. Pòrtic. Barcelona, 2020. 336 pàgines. 18,00 €

Ramon Moreno
Ramon Moreno 26/11/2020

Diu l’historiador Joan Esculies a la introducció de l’obra d’Anton Sieberer que aquest llibre es llegeix amb un llapis a la mà. I, efectivament, a mida que un s’endinsa en les pàgines d’aquest volum publicat el 1936 i escrit per un austríac, les pàgines queden farcides de notes que subratllen incasables la vinculació de passat i present, les similitud entre l’ahir i l’avui, la  constatació que els paràmetres en els que se sustenta la relació entre Catalunya i Espanya s’han mantingut inalterables al llarg dels anys i, fins i tot els segles.

Sieberer va escriure Catalunya contra Castella després d’un viatge a Catalunya l’estiu de 1934, en un moment de tensió política entre la Generalitat i el govern espanyol, llavors presidit pel lerrouxista Ricard Samper. A Barcelona l’austríac es va entrevistar amb destacades personalitats de la cultura del país  com Joan Estelrich, Carles Riba, Antoni Maria Sbert, Carles Pi i Sunyer i Lluís Nocolau D’Olwer, emtre molts altres. Remarca Esculies que en tot cas «va tractar amb perfils d’un catalanisme moderat». Sense editor al seu país en un primer moment, l’esclat de la Guerra Civil va donar un important impuls al llibre , Katalonien gegen Kastilien, que va tenir una certa repercussió internacional (la revista nord-americana Foreing Affairs va dir que el llibre tractava un tema tractava «sobre un problema que continuarà sent problemàtic al marge  de qui guanyi la guerra civil»).

Observador objectiu

Al seu estudi, Anton Sieberer analitza els diferents aspectes de la societat catalana en relació a «Castella» com l’explotació fiscal i l’odi als funcionaris, l’economia, la cultura, la llengua, el paper de l’anarquisme i el moviment obrer, fins arribar al separatisme. Remarca  Sieberer que «Les pàgines següents no han estat redactades per il·lustrar una opinió preconcebuda», i vol mantenir un posicionament d’«observador objectiu».

Per a l’autor a Espanya s’acumulen multitud de motius de conflicte amb les seves perifèries i remarca el retràs espanyols, a finals del S. XIX, en aspectes tant intel·lectuals com de desenvolupament econòmic, d’investigació i ensenyament respecte a d’altres països europeus propers, alhora que destaca la industrialització catalana que ha servir de motor de la resta de l’estat: « Totes les invencions tècniques de l’últim segle que penetraven a espanya passaven per Catalunya. Catalunya és, en tots els sentits, el pont entre Europa i Espanya».

Greuges comparatius

A l’hora d’analitzar el moviment nacionalista, ho fa des de la perspectiva cultural i remarca també una «magnificació d’un passat gloriós» i remarca la voluntat catalanista de «demostrar clarament a tot el món, amb l’ajuda de fets històrics, l’antiguitat de l’aspiració de Catalunya a la llibertat». Tot plegat desemboca en la renaixença literària, lingüística, folklòrica i arqueològica. En aquest sentit lloa la figura de Cambó, que posa «el seu talent i fortuna» al servei del catalanisme, al qual retreu la falta de tàctica en el moviment polític.

La llista  de greuges comparatius sembla que s’ha mantingut inalterable amb el pas del temps. Anton Sieberer recull i reconeix el dèficit fiscal i les inversions estatals a Catalunya en comparació amb el seu desenvolupament (a cat circulen el 22 % de tots els automòbils de d’Espanya, però la xarxa de carreteres només representa el 8% de tota la xarxa espanyola); la poca inversió en ports i xarxa ferroviària; el dèficit d’electrificació…

Simpatia utilitària de les  esquerres

A nivell polític, l’austríac analitza la unitat de les esquerres espanyoles i catalanes que van ajudar a configurar la República i també el fet que  «Moltes de les paraules amistoses envers els catalans pronunciades pels castellans naixien de a necessitat momentània d’una protesta unitària contra Primo de Rivera, i molts se sorprenien en comprovar com la simpatia cap a Catalunya tornava a desaparèixer ràpidament quan aquesta tàctica ja no fos necessària». Aquest sentiment anticatalà es palesa en el fet que « Tota expressió o al·lusió separatista s’escampa pels diaris castellans, que treien de ou a la llum pública el perill i les veritables intencions del catalanisme».

Jaume Vicens Vives va dir que «la millor interpretació del moviment catalanista es troba avui a les pàgines d’Anton Sieberer». També aquest Catalunya contra Castella pot ser una reflexió, objectiva i amb ulls forans, de les arrels històriques d’una incomprensió, d’un desencontre, que dirien alguns.

Relacionats