Divendres, 18 de juny de 2021 - Edició 1057
La República

L’associació per a l’ensenyament en català de la Catalunya del Nord demana reunir-se amb Jean Castex

Reclama iniciar el procediment per modificar la Constitució i garantir la “igualtat” de les llengües regionals

Avatar
Agències 07/06/2021
L'ara primer ministre francès, Jean Castex, intervenint, no cal dir en català, a la Universitat Catalana d'Estiu, fa uns anys

L’associació per a l’ensenyament en català (APLEC) a la Catalunya del Nord ha demanat audiència amb el primer ministre francès, Jean Castex, després que el Constitucional francès hagi tombat l’ensenyament immersiu en català i la resta de llengües regionals. L’entitat vol reunir-se amb Castex per exposar-li les “propostes” que plantegen arran de la situació “d’impàs” en la qual asseguren que els ha situat “la interpretació inconseqüent d’un grapat de jutges constitucionals i de diputats glotofòbics”. Per això, reclamen iniciar urgentment el procediment per modificar la Constitució i garantir la “igualtat de dret” entre el francès i les llengües regionals.

El text, conegut com la llei Molac, es va aprovar amb el suport de 253 senadors i només el vot contrari de 59. A l’Assemblea el resultat va ser de 247 diputats a favor per 76 que no hi estaven. La llei francesa preveu que, un cop superades les dues cambres legislatives, s’obri un termini de dues setmanes per presentar un recurs d’inconstitucionalitat que, això sí, han d’avalar almenys 60 diputats. Malgrat que Macron podia tirar endavant la llei sense esperar el recurs, el primer ministre francès va decidir esperar i, el darrer dia de termini, 61 diputats van signar el recurs.

El Constitucional va rebutjar alguns dels articles de la llei, elaborada pel diputat bretó Paul Molac, que defensava protegir i promocionar el patrimoni lingüístic de les anomenades llengües regionals. El Tribunal considera que això és anticonstitucional perquè “la llengua de la República és el francès”.
Precisament per protestar per aquesta situació i reclamar que no es derogui la llei, unes 2.000 persones es van manifestar a Perpinyà el 29 de maig.