Dimecres, 16 d'Octubre de 2019 - Edició 447
La República

La Generalitat demana 4 anys de presó a un membre d’un CDR quan defensava la investidura de Puigdemont

El president de la Generalitat, Quim Torra, en més d’una ocasió ha arengat les masses a defensar la República al carrer i a no defallir. Unes declaracions que xoquen frontalment […]

Gerard Sesé
Gerard Sesé 29/04/2019
El membre del CDR del Solsonès, Josep de cal Rosas

El president de la Generalitat, Quim Torra, en més d’una ocasió ha arengat les masses a defensar la República al carrer i a no defallir. Unes declaracions que xoquen frontalment amb les accions que està duent la institució catalana.

La Generalitat s’ha personat com a acusació particular contra Josep Rosas Creu, un membre del CDR del Solsonès a qui ja ha notificat que demana quasi 4 anys de presó. A més, hi ha 8 persones més pendents del tràmit d’acusació pels mateixos pels fets del 30 de gener del 2018 al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

L’acusat, conegut al Navés com en Josep de cal Rosas, va rebre la notificació el 23 d’abril, per Sant Jordi, que se li obria judici oral. La Fiscalia li demana dos anys de presó, però la Generalitat com a acusació particular li demana fins a 46 mesos.

Què va passar el 30 de gener del 2018?

El 30 de gener del 2018 va ser el dia que el Parlament de Catalunya podria haver investit Carles Puigdemont president després de les eleccions del 21-D del 2017. Finalment, però, el president del Parlament, Roger Torrent, de manera unilateral va decidir ajornar el ple d’investidura fins a tenir totes les garanties que els diputats no cometrien una il·legalitat si feien president Puigdemont a distància, un fet que, finalment, mai es va produir. La decisió va indignar àmpliament l’independentisme i l’ANC i els CDRs van convocar una concentració de protesta. Alguns dels manifestants, van ser identificats.

Els Mossos es coordinen amb la Guardia Civil?

El 10 d’abril del 2018 es coneix perquè va ser el dia que Tamara Carrasco va ser detinguda per la Guardia Civil i també perquè l’Adrià Carrasco va fugir a l’exili. Una acció duta a terme per ordres de l’Audiència Nacional espanyola. Aquell mateix dia, però, els Mossos també van dur a terme diferents detencions arreu del Principat.

Casualitat o acció coordinada?

Els advocats d’Alerta Solidària, que porten el cas del Josep i també d’altres persones que, segurament, també seran acusats per la Generalitat, sospiten que les detencions es van dur a terme el mateix dia per part de Mossos i Guardia Civil per a crear un clima de por entre els ciutadans.

Quins delictes ha comès en Josep de cal Rosas, segons la Generalitat?

La República ha contactat amb el departament d’Interior de la Generalitat, de qui depèn la decisió política de personar-se o no, perquè expliqués els motius d’exercir l’acusació particular. En declaracions a aquest mitjà, fonts d’Interior expliquen que “sempre que hi ha una agressió a un Mosso” el departament es persona “vingui d’on vingui”. Expliquen i especifiquen que “els serveis jurídics del departament actuen com a advocats sempre que hi ha un atac als Mossos i no perquè la gent es manifesti”.

D’altra banda, els advocats d’Alerta Solidària expliquen que els càrrecs que li imputen al Josep de cal Rosas són “desordes públics i atemptat a l’autoritat sense que hi hagi lesions”, per “haver fet una empenta suposadament a un agent”. La defensa, però, assegura que tal empenta no va existir. A més, expliquen que no consten informes mèdics de lesions, al no existir cap lesió, valgui la redundància.

Era la Generalitat del 155 la que va personar-se?

Si bé és cert que la Generalitat estava sota el 155 durant els fets del 30 de gener del 2018 i que, com hem vist, el fet de personar-se es fa d’ofici quan hi ha una agressió als Mossos, sí que existeix la decisió política de retirar-se com a acusació particular, una determinació que no s’ha pres. Tanmateix, des d’Alerta Solidària expliquen que la Generalitat també s’ha personat contra unes 8 persones que van intentar obstaculitzar el trasllat dels presos polítics de Lledoners a Madrid per l’inici del judici farsa al Tribunal Suprem espanyol el passat 1 de febrer. Unes dates on ja hi havia Govern efectiu.

En Josep de cal Rosas va penjar un vídeo a les xarxes explicant el cas. La República ha parlat amb ell i ben aviat us oferirem les seves impressions sobre el seu cas. Mentrestant, us podem explicar que una de les coses que va lamentar és que els mateixos independentistes l’hagin titllat de mentider.

Relacionats