Divendres, 1 de juliol de 2022 - Edició 1436
La República

Un any de president Aragonès

La valoració que fan de l’actual govern de Catalunya els votants del principal partit de l’oposició, PSC, és més bona que la que en fan els votants d’un dels dos partits que governen, Junts per Catalunya.

Jordi Matas Dalmases 21/05/2022
Puigdemont i Aragonès reunits al Parlament Europeu | ACN

Avui fa un any que el Parlament va investir Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat de Catalunya. Aragonès va obtenir 74 vots a favor (ERC, JxCat i la CUP) i 61 en contra (PSC, Vox, En Comú Podem, Cs i PP). Des de llavors fins avui, Aragonès i el govern de coalició que presideix s’han dedicat a gestionar amb no massa èxit les misèries d’una autonomia amputada. És evident que després d’un any de presidència d’ERC, el govern no ha trobat encara el seu encaix ni la seva resposta a aquell 52% de vots independentistes ni als 74 diputats que el van votar en la investidura. Si agafem aleatòriament qualsevol de les 46 pàgines de l’Acord de Govern, el més probable és que encara no s’hagi fet res del que s’hi preveia, sobretot si aquesta pàgina està en el capítol sobre “Estratègia independentista per a fer la República catalana”. Al contrari, s’ha retrocedit de manera alarmant i injustificadament en la defensa de la dignitat dels catalans i de les seves institucions. Cap acció de govern encaminada a “incrementar la mobilització ciutadana per a una confrontació democràtica”, cap notícia governamental en la línia de “tenir unes institucions de govern amb agenda independentista”, cap política departamental  per “preparar escenaris de confrontació democràtica per guanyar l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació”, i tampoc cap voluntat de l’executiu català per “reprendre amb urgència la iniciativa conjunta de l’independentisme aprofitant el mandat que les urnes ens ha donat”. De moment, res de res.

Amb aquest panorama desolador no ens ha d’estranyar que, d’acord amb les dades del primer baròmetre de 2022 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), la valoració de la societat catalana sobre la gestió de l’actual Govern de la Generalitat sigui negativa, amb una mitjana de 4,3 sobre 10 (el desembre de 2021 era de 4,85). Atenció: és la valoració més baixa de la història del CEO! Però entre les dades d’aquest primer baròmetre d’opinió del mandat Aragonès encara hi trobem una altra dada xocant i insòlita en la història d’aquest organisme demoscòpic: la valoració que fan de l’actual govern de Catalunya els votants del principal partit de l’oposició, PSC, és més bona que la que en fan els votants d’un dels dos partits que governen, Junts per Catalunya. Els primers valoren la gestió del govern català amb una mitjana de 4,6, i els segons, amb una mitjana de 4,1. El 39% dels votants socialistes suspenen la gestió del govern Aragonès, mentre que en el cas dels votants de Junts el percentatge puja fins al 50%, la meitat! Sembla que aquesta dada sorprenent, poc gratificant per al govern català i també desagradable per a l’oposició, havia quedat oblidada.

A això cal afegir, d’una banda, que els votants dels comuns també valoren millor el govern Aragonès (amb una mitjana de 4,5) que els votants de Junts i, d’altra banda, que els votants de la CUP són igual de crítics (mitjana de 4) que els de Junts (els votants cupaires, com els de Junts, també valoren pitjor la gestió del govern català que els votants socialistes i els votants dels comuns). Els votants d’ERC són, però, els únics que aproven, per la mínima, la gestió del govern Aragonès, amb un 5,2. Respecte de la darrera valoració del govern de Catalunya del desembre de 2021, les mitjanes de les valoracions dels votants de les tres forces independentistes han baixat considerablement: la dels votants d’ERC ha passat d’un 5,9 a un 5,2, la dels votants de Junts, d’un 5,3 a un 4,1, i la dels votants de la CUP, d’un 4,3 a un 4. Estem davant d’unes dades que corroboren la incapacitat del govern de Catalunya per fer-se fort en la defensa dels valors de l’independentisme, del dret a l’autodeterminació, de l’amnistia i, en definitiva, d’aquelles conviccions que han defensat amb fermesa milers de represaliats catalans.

Més enllà d’aquestes dades referents al comportament electoral dels enquestats, cal destacar que la franja d’edat que va dels 35 als 64 anys és la més crítica amb el govern de Catalunya (de fet, l’única franja d’edat que aprova la gestió del govern Aragonès és la dels que estan entre els 18 i els 24 anys, amb una puntuació mitjana d’un 5 pelat). Pel que fa a l’encreuament per sexe, les dones valoren pitjor l’actual gestió del govern de Catalunya (una mitjana de 4,2) que els homes i, si ho comparem amb la valoració que en feien el desembre del 2021, també s’observa que la valoració de les dones és la que més baixa.

Amb tota aquesta valoració negativa preocupant, la descoratjadora absència d’autocrítica davant de tanta mediocritat governamental, amb alguna excepció, no ens permet albirar massa canvis. El 52% dels votants independentistes i els 74 diputats dels partits independentistes que van votar a favor de la investidura d’Aragonès veuen, amb desesperació, que el govern català fa aigües per tot arreu i que no hi ha ni un bri de polítiques adreçades a satisfer les reivindicacions polítiques i socials de l’independentisme. Al contrari, el govern de Catalunya es doblega davant de cada urpada del govern de Pedro Sánchez o de qualsevol altre poder espanyol. El recent episodi d’espionatge massiu a representants polítics, advocats, activistes i professors universitaris per part del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol és una mostra més de la humiliació a les institucions d’autogovern de Catalunya que no ha obtingut la resposta contundent que mereixia.

La feblesa del govern català davant la vulneració de drets fonamentals i la repressió que encara persisteix, la renúncia als compromisos que van adquirir els dos partits del govern, ERC i Junts per Catalunya, sobre “l’estratègia independentista per a fer la República catalana” i, sobretot, la por que té el govern per fer efectiu el seu compromís de “mobilització ciutadana”, de “confrontació democràtica”, de tenir una “agenda independentista” i de fer efectiu “l’exercici del dret a l’autodeterminació”, és el que podria explicar aquesta mala valoració de les bases independentistes sobre la gestió governamental. A més, la inútil taula de diàleg, que té absolutament anestesiat mig govern de Catalunya, tampoc ajuda.

Jordi Matas Dalmases

Catedràtic de Ciència Política de la UB